Els equips de l'hemisferi sud van dominar com van voler el darrer Mundial, el que es va disputar el 2015 a Anglaterra. Nova Zelanda, Sud-àfrica, Austràlia i Argentina van omplir les semifinals i van deixar fora de joc abans d'hora els tradicionals representants del Vell Continent, els participants del Sis Nacions. Quatre anys més tard, en territori neutral, al Japó, el Nord ha recuperat territori. Anglaterra i Gal·les lluitaran aquest cap de setmana per derrotar les tropes dels set regnats, els set títols universals dels vuit disputats fins ara, que han aconseguit els equips del sud.
Perquè la història diu que Nova Zelanda, amb tres títols, i Austràlia i Sud-àfrica, amb dos cadascun, han dominat aquesta competició, que va arrencar el 1987 amb el triomf dels All Blacks a casa i que es va popularitzar el 1995. Aquell any, els sud-africans, amb Nelson Mandela a la graderia, van superar els vigents campions en un esdeveniment que va inspirar el llibre Invictus, de John Carlin, i la pel·lícula que duia el mateix nom.
Les semifinals del torneig japonès arriben després d'un campionat espectacular, afectat fa dos caps de setmana pel tifó Hagibis, i que desemboquen en dos partits que enfronten el nord contra el sud. El primer, avui a les deu del matí a Yokohama.
Una final anticipada
Per a gairebé tots els experts, l'enfrontament entre Nova Zelanda i Anglaterra és una final anticipada. Tots dos s'han mostrat molt superiors als seus rivals. Els All Blacks només van tenir alguns problemes amb Sud-àfrica a la primera fase i després van aixafar Namíbia i Canadà en el grup i Irlanda, en una demostració de força, en els quarts de final. Anglater-ra, per la seva banda, va vèncer per 29 i 24 punts de diferència, respectivament, Argentina i Austràlia, els seus dos principals rivals. Curiosament, el tifó va provocar que tots dos haguessin de suspendre un partit.
No sembla que Nova Zelanda pugui arrasar avui. Anglaterra no li va gaire bé i cinc de les seves dar-reres sis victòries contra el XV de la Rosa han estat per vuit punts o menys. Els oceànics buscaran el gran estat de forma de l'obertura Beauden Barrett. Per la banda anglesa, la força del jove Sam Underhill pot ser el principal obstacle per deixar fora l'únic campió del Nord, els anglesos, que van gua-nyar el 2003 gràcies a un històric drop de Jonny Wilkinson.
La revenja del 2015
L'altra semifinal, la que enfrontarà demà, també a les deu del matí, Gal·les i Sud-àfrica al mateix escenari és la revenja del duel de quarts de final del 2015, en què els Springboks van guanyar per un exigu 23-19 i es van classificar per a la penúltima ronda del torneig.
L'equip europeu ha arribat a aquesta instància després d'un partit molt igualat i amb una certa polèmica contra França, que va decantar de la seva banda en el tram final per 20-19, amb un assaig de Ross Moriarty convertit per Dan Biggar. El XV del Drac, actual vencedor del Sis Nacions, va passar invicte a la fase d'eliminatòries i ha demostrat ser un conjunt molt competitiu. Caldrà anar alerta amb el seu centre Hadleigh Parkes, que ha obtingut assajos contra equips d'elit en dos dels tres darrers partits.
Pel que fa a Sud-àfrica, va trencar el somni dels amfitrions japonesos a quarts de final (3-26) i és sempre un conjunt molt rocós, liderat per un Handre Pollard molt encertat en el xut a pals i que sap aprofitar com pocs les debilitats que mostri el rival.
