Vam poder gaudir d'un partit molt atractiu, de cinquanta minuts de bàsquet que van deixar esgotat a l'espectador per la intensitat. El primer i el tercer quarts van ser molt ofensius per tots dos equips. En el primer període, el Manresa va ser molt superior, i en el tercer, els 35 punts del Bilbao semblava que podrien resoldre. Els períodes parells van ser més defensius, i tot va derivar en un final en què tots dos conjunts van poder guanyar el partit.

El partit va ser molt exigent a nivell mental, sobretot per al Baxi Manresa, que ha aguantat molt bé en els moments crítics. La victòria és merescuda i significa molt perquè dona una empenta de cara al futur. A més, han superat els problemes, com les faltes de Toolson, la lesió de Pere Tomàs i molts minuts de joc per a tothom. L'encert en els tirs de tres punts del Bilbao també és un fet que desgasta molt l'adversari, però el Baxi ha sabut aguantar molt bé en aquests moments, sobretot amb gent com Ferrari, que ha assumit la responsabilitat i el protagonisme amb un total de 25 tirs. Segurament en d'altres moments aquesta referència no s'ha trobat. Per a un entrenador és millor tenir moltes variants ofensives, no només una, però ningú no ens diu que si ell no hi hagués estat potser a Toolson no l'haurien eliminat i hauria assumit ell aquests tirs. No sé si el partit servirà per fer un canvi, ja que la temporada és molt llarga i hi ha partits molt sovint.