04 de novembre de 2019
04.11.2019
Regió7
FUTBOL

La mediocritat dels dos grans iguala la lliga

Feia catorze temporades que el Barça i el Madrid, tots dos alhora, no sumaven tan pocs punts a la competició domèstica després d'onze partits Els màxims adversaris no han aprofitat el mal moment dels favorits per avançar-los a la classificació

03.11.2019 | 23:49

La lliga més igualada dels darrers anys. És cert, però amb truc. El descens del nivell que mostren els dos grans del campionat és el que ha provocat que, ara mateix, cap dels dos no s'hagi escapat a la classificació, com sol ser habitual. Les dades de puntuació, i també les sensacions que ofereixen, així ho demostren.

Al Reial Madrid de la temporada passada, que sense Cristiano Ronaldo a la plantilla ja va demostrar un alarmant descens de nivell, s'ha afegit enguany un Barça que no mostrava resultats tan dolents des de la primera temporada completa de Leo Messi al Camp Nou. Curiosament, aquell any, tots dos equips tenien xifres semblants a ara, 22 punts per als barcelonistes i 21 per als blancs. I també curiosament, aquella temporada, el Barça va acabar fent doblet de lliga i Lliga de Campions.


Més derrotes blaugrana ara

En tota l'època posterior a l'arribada de l'argentí al Camp Nou, el Barça sempre havia totalitzat més de 22 punts en aquest moment de la temporada. Ni en els dos dar-rers anys de Rijkaard, nefastos, a la banqueta, no s'havia començat la lliga tan malament. Aquella temporada, la 2005-06, a més, amb l'holandès com a entrenador, no s'havien perdut tants partits. Els 22 punts havien vingut després d'una sola derrota, contra l'Atlètic de Madrid al Calderón per 2-1, i quatre empats, amb l'Alabès i el Deportivo a fora i contra el València i el Saragossa a casa. La diferència aquest any és que només hi ha hagut una igualada, al camp de l'Osasuna. Per això, els onze punts perduts en els dos casos són els mateixos, però amb sensacions diverses, perquè no és igual caure contra un equip fort com és el matalasser que fer-ho a Granada o al camp del Llevant, com ha succeït ara.

Pel que fa al Madrid, la temporada passada encara li van anar pitjor les coses, amb quatre punts menys, la qual cosa va derivar en la destitució del tècnic, Julen Lopetegui. A part d'aquest moment, però, caldria retrocedir fins a la mateixa temporada, la 2005-06, per trobar un equip pitjor al Bernabéu. Aleshores, els 21 punts del Madrid van ser obtinguts de manera semblant que els 22 d'ara del Barça, amb quatre derrotes en onze partits. D'aquestes, dues van ser a casa, contra el Celta i el València, i dues a fora, amb l'Espa-nyol i el Deportivo. Tot i aquell mal inici, el Reial Madrid encara se les empescaria per ser segon, a dotze punts del Barça.

Aquella temporada 2005-06 venia després d'un inici de segle en què no era tan estrany que els dos grans punxessin. De fet, com s'observa en el gràfic de la dreta, en cinc de les vuit temporades anteriors el rendiment dels dos gegants tampoc no havia estat positiu, encara que aleshores sí que hi havia rivals potents.


Lligues no tan clares

De fet, l'estadística d'aquest article comença en una lliga que no va guanyar cap dels dos equips. La 1995-96 va ser la primera en què es va atorgar tres punts al guanyador dels partits i va ser aconseguida per l'Atlètic de Madrid de Radomir Antic. Ja llavors, el Madrid va fer una mala campanya i estava força enfonsat després d'onze partits disputats. La temporada 1998-99, la segona de Van Gaal a la banqueta barcelonista, tampoc no va començar bé. A la jornada 11 el Barça era tercer i el Madrid, quart. El Mallorca i el Celta, aleshores molt potents, encapçalaven la lliga. Al final, la reacció barcelonista li va donar el títol, però seria abans d'una època nefasta.


Sequera al Camp Nou

Perquè a partir de la temporada 1999-2000 començarien cinc anys sense cap títol per al Barça i lligues molt dolentes. Durant el lustre posterior, els principis de campionat dels blaugrana serien fins i tot més dolents que el d'enguany. A l'altra banda, les coses no anaven pas gaire millor. De fet, l'any 2000 va guanyar la lliga el Deportivo, amb només 69 punts, i el 2002 i el 2004 el campió va ser el València, amb 75 i 77 punts respectivament. Aquestes dades demostren un fet: que quan les lligues són igualades, ho són per sota, ja que en condicions normals és molt complicat que qualsevol altre equip mantingui el ritme d'un Barça i d'un Madrid en forma.


Dotze anys de tirania

Aquesta dada queda clara quan s'observen els dotze anys posteriors a la temporada 2005-06, la darrera amb un mal inici dels dos grans. En totes elles, les lligues van ser per a l'un, o per a l'altre, sobretot per al Barça, excepte en la temporada 2013-14, en què l'excepció va confirmar la regla i va guanyar la competició l'Atlètic de Madrid, amb una xifra alta de punts, 90. En la majoria de casos, ha estat el Barça qui ha fet de la lliga la seva competició. De fet, ha obtingut vuit dels onze darrers títols. Al Madrid li ha costat més, ja que s'ha dedicat més a la Lliga de Campions, però anant moltes vegades a mig gas també anava avançant.


Descens del nivell

En aquesta temporada s'està seguint la norma i la lliga s'iguala per sota. Malgrat fer tants pocs punts, i que el Barça ja hagi perdut gairebé tants partits en tres mesos com en els dos anys anteriors d'Ernesto Valverde a la banqueta, segueix a dalt de tot i amb un partit menys, el que ha de jugar, precisament, contra el Reial Madrid.

En el cas del Barça, sembla clar que l'obsessió per la Lliga de Campions, a causa de les traumàtiques eliminacions dels darrers anys, l'està portant a oblidar-se de jugar al màxim en partits que els jugadors consideren de segon nivell, particularment a fora de casa, on tot costa més. La facilitat amb què l'equip ha guanyat les últimes lligues el fa pensar que, per poc que premi l'accelerador, aquesta també caurà com fruita madura.

A l'altra banda, el problema és diferent. El Madrid és en un canvi de cicle clar i encara no s'ha recuperat de la marxa de Cristiano Ronaldo. Hi ha molts dubtes heretats de la temporada passada i encara estan satisfets que les xifres, ara, siguin millors que fa dotze mesos. El de Zidane, però, no és un equip fiable, com va demostrar dissabte empatant a casa amb el Betis quan tenia l'oportunitat de ser líder, una situació que altres vegades no hauria desaprofitat.

El mal moment dels grans iguala la lliga, però no en fa augmentar el nivell. Que siguin al capdavant amb els mals partits que han ofert no parla gaire bé de la competició.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

LaLiga

Saps què pots fer en aquest espai tan exclusiu?

Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, ​​l'entreteniment i les noves tecnologies.