Núria Mendoza (Monistrol de Montserrat) té 23 anys i des del 2015 juga a la Reial Societat, després d'una llarga trajectòria per tots els equips de l'Espa-nyol, des de la base fins al primer equip. En el seu palmarès té dues Copes de la Reina, la primera aconseguida amb el club espa-nyolista el 2012, i la segona el maig passat amb el conjunt basc, en què van superar el potent Atlètic de Madrid (campió de lliga) a la final disputada a Granada davant de més de 17.000 aficionats. Ha estat internacional en categories inferiors, sub-17 i sub-19.

Què n'opina, de la convocatòria de vaga?

Crec que és el moment de fer-la. No ens agrada i ens entristeix haver arribat a aquest punt, però es veia a venir després de més d'un any de negociacions sense obtenir una resposta favorable respecte al nostre conveni col·lectiu, que creiem del tot necessari.

Troba encertades les reivindicacions que es fan des de l'Associació de Futbolistes Espanyols, el sindicat majoritari de les jugadores?

I tant!, considero que no és cap barbaritat el que es demana per la nostra part. Són del tot encertades les peticions per millorar les nostres condicions com a futbolistes.

Falta encara que més gent s'apropi a la Lliga Iberdrola, tot i que en les darreres temporades la competició s'ha donat a conèixer molt?

Enganxar els aficionats al futbol femení no s'aconsegueix en tres partits ni en un any. És un procés lent i certament que hem d'aconseguir més suport dels seguidors. Si és així, segur que arribaran les millores que reivindiquem.

Què diuen al seu club, la Reial Societat, de la vostra situació?

Ells, és clar, volen el millor per a nosaltres i estan al nostre costat, però tot plegat no és un problema que afecti la nostra entitat en particular, sinó tot el col·lectiu.

Heu rebut algun suport del primer equip masculí de la Reial Societat?

De moment no hem tingut ocasió de parlar amb ells i, per tant, no tenim el seu suport, però segur que ens fan costat.

En el seu cas, es considera una futbolista professional?

Crec que sí, i no només per les dues hores que puc anar a entrenar-me diàriament o pel partit de cada cap de setmana, sinó que el futbol el tinc present les 24 hores del dia.

Creu que la vaga servirà per a alguna cosa?

Esperem que sí. Ja és l'única cosa que ens queda per fer si no hi ha diàleg. Hem parlat molt fins ara i no ha sorgit efecte. Amb la mesura de la vaga confiem que el conflicte es pugui desbloquejar i els nostres drets quedin respectats a partir d'ara.