Marta Perarnau (Manresa) és, als 24 anys, jugadora del Betis, després d'una llarga estada al Rayo Vallecano. Els seus pares són el periodista i exatleta Martí Perarnau i la també atleta manresana Loles Vives.

Creu en la convocatòria de vaga?

És una mesura que hem pres entre totes. Una majoria hi ha votat a favor i és bo que estiguem unides pensant que aquesta és la millor forma per aconseguir l'objectiu, que no és altre que disposar d'un conveni col·lectiu.

Considera justes les demandes que es fan des del col·lectiu de jugadores?

Com a treballadores necessitem que se'ns respectin els nostres drets. Hi ha molts aspectes que estan sense resoldre. Mentre treballem, si ens lesionem, cal que estiguem segures, també que puguem quedar embarassades sense cap problema. Cal tenir també dret a unes vacances, a un sou mínim. En definitiva, una sèrie de condicions que crec que són necessàries. Per això trobo encertades les reivindicacions perquè som treballadores i com a tals ens mereixem aquests drets.

El creixement de la Lliga Iberdrola els darrers anys, s'ha correspost amb millores?

És cert que la lliga ha crescut molt i potser no s'ha vist reflectit això en uns millors salaris, però crec que a poc a poc sí que anem veient millores. Cada vegada ens segueix més gent, més nenes, i això és important perquè tenen referents. Això ha de ser el que de veritat faci créixer el futbol femení a Espanya. Els sous no han millorat en un aspecte global, però sí que cada cop les quantitats que percebem són més altes. Hem de tenir en compte que això és un procés molt llarg. Fa molts anys que hi lluitem i amb l'esforç de molta gent ho estem aconseguint.

Quina resposta ha trobat en el seu club, el Betis?

Molt positiva. Ens han ajudat i ens han dit que estan al nostre costat. No hem tingut cap problema en aquest sentit. Reconeixen que tenim el dret de fer vaga. De fet, els clubs són els primers interessats que això tiri endavant.

I els nois, què en diuen?

Per part de l'equip masculí del Betis, personalment no sé quina és la seva posició, però sí que en general està molt compromès amb nosaltres. Per tant, segur que tenim el seu suport al 100%.

Se sent futbolista professional?

Jo em considero una professional del futbol. Aquesta ha de ser l'actitud de cada persona davant del seu treball. Si per ser professional necessito uns drets, que m'ho diguin, però, en el meu cas, des que em llevo fins que me'n vaig a dormir em sento futbolista professional i em cuido per ser-ho. A més, tinc unes condicions de vida que m'ho permeten.