Malgrat que s'ha avançat a la primera part per mitjà de Sergi Darder, l'Espanyol ha cedit contra l'Atlètic de Madrid al Wanda (3-1), un equip atlètic que s'ha agafat a Álvaro Morata, promotor de l'1-1 i golejador del 2-1.

Amb els mateixos onze futbolistes, però amb una altra idea, una altra intenció i, sobretot, amb l'ambició que no havia tingut abans i que s'ha d'exigir a un equip com l'Atlètic, que va jugar al límit del fiasco durant els primers 45 minuts, doblegat per un rival millor i més concret en cada sector fins a l'1-1 a la vora de l'descans.

Un alleujament en els actuals temps a l'Atlètic, com ho ha estat el xiulet de l'àrbitre per anul·lar un gol a l'Espanyol en el minut 85, per una suposada falta abans del cop de cap.

La polèmica final del partit, quan el conjunt blanc-i-blau encara insistia en la igualada, tant com jugava amb foc l'equip blanc-i-vermell, arraconat enrere, fins que Koke Resurrecció ha sentenciat al contraatac al 92.

L'Atlètic ha disputat un altre primer temps depriment, com tants en aquesta temporada, com a Vitòria, a Sevilla o a Leverkusen. La responsabilitat? Algunes vegades del plantejament de Simeone, d'altres de l'execució dels futbolistes i aquest diumenge molt més del primer que del segon, amb una posada en escena vulgar.

Al penúltim de la classificació, als seus tres centrals i a la seva agressivitat al mig camp, li ha entregat la possessió com si aquesta situació, el poder de la pilota, no anés amb ell; no l'ha pressionat de veritat i ni tan sols s'ha plantejat jugar en curt en els serveis de Jan Oblak, tots en direcció a la prolongació de Saül.

No hi ha hagut determinació a l'Atlètic, que ha limitat el seu pla a esperar la decisió aliena a alguna passada per llançar el contraatac, per rebuscar en la velocitat de Vitolo, Morata o Correa la transició inexistent del centre de camp, on ha estat especialment evident el naufragi, com també en una defensa més que apurada.

Contrarestada la ruta local amb la pressió immediata a cada pèrdua pròpia en camp contrari, el primer acte ha estat de l'Espanyol, tot i que les primeres maniobres de Vitolo convidaven a un duel molt diferent, com la paret que ha posat Morata sol davant Diego López, quan li ha picat la pilota, l'ha superat, però sense la direcció apropiada.

El conjunt blanc-i-blau, que ha perdut Naldo per lesió superat el quart d'hora, ha guanyat més presència amb el pas dels minuts, sense ocasions, però amb aquesta intuïció que, en qualsevol moment, seria capaç d'aprofitar aquesta situació. L'ha avisat la volea de Wu Lei, quan ja se sentien els primers xiulets, i ho ha confirmat el cop de dreta de Darder en el minut 39 per generar la bronca del públic a un Atlètic que encara no ha après una lliçó repetida.

La definició al costat del pal, inabastable per Oblak, hauria estat impossible sense l'enèsima pèrdua de pilota de l'Atlètic, entre Koke i Thomas. També sense aquesta celeritat, tenacitat i rigor que li ha posar l'Espanyol per recuperar com més aviat la pilota, en aquest cas Víctor Sánchez per assistir Darder a la vora de l'àrea.

Però entre la sonora censura per part del públic per una altra primera part per moltíssim més que una reflexió, l'Atlètic s'ha trobat amb un bàlsam imprevist en l'última acció prèvia a la mitja part: Thomas ha encertat per fi una passada a l'esquena de la defensa rival, Morata ha centrat per sobre de Diego López, Correa ha rematat de cap a la vora de la línia i el VAR ha corregit el presumpte fora de joc.

A la mitja part amb 1-1. O al divan en el cas de l'Atlètic, que ja ha estat un altre. Almenys, per ambició. L'Atlètic que ha esperat s'ha transformat en un equip que ha sortit a camp contrari, a la pressió, a l'aguait del seu adversari, amb l'efecte que ha provocat immediat en la seva presència ofensiva i en l'angoixa estressant del seu oponent.

Ha aparegut de nou el VAR, per passar del visionat de l'àrbitre sobre la mateixa gespa d'un possible penal a Felipe a una falta ofensiva del central brasiler, i, sobretot, ho ha fet de veritat l'Atlètic, que ha encadenat ocasions fins a la connexió definitiva: de Vitolo -aclamat quan ha estat substituït a un quart d'hora del final- a l'espai a Morata, que ha resolt amb contundència (2-1, m. 58).

El seu sisè gol en els últims sis partits, un a cadascun, i la victòria del conjunt blanc-i-vermell, encara amb suspens, quan l'àrbitre ha anul·lat un gol a l'Espanyol en el minut 85, i irrebatible quan Koke ha anotat el 3-1, a passada de Diego Costa, per esquivar la crisi, indissimulable en el primer temps, i posposada, o tancada, el temps ho dirà, en el segon, quan ha estat més reconeixible.

- Fitxa tècnica:

3 - Atlètic de Madrid: Oblak; Trippier, Felipe, Hermosos, Saúl; Herrera, Thomas, Koke; Correa (Marcos Llorente, m. 88), Morata (Diego Costa, m.80) i Vitolo (Lemar, m. 74).

1 - Espanyol: Diego López; Naldo (Didac, m. 17), Bernardo, David López; Víctor Gómez, Marc Roca, Víctor Sánchez (Melendo, m. 71), Darder, Javi López; Wu Lei (Campuzano, m. 58) i Ferreyra.

Gols: 0-1, m. 39: Sergi Darder. 1-1, m. 46+: Correa. 2-1, m. 58: Morata. 3-1, m. 92: Koke.

Àrbitre: Gil Manzano (C. Extremeny). Ha amonestat els locals Saül (m. 59) i Thomas (m. 84), a més de l'entrenador Diego Simeone (m. 86), i el visitant Campuzano (m. 65).

Incidències: partit corresponent a la tretzena jornada de Laliga Santander, disputat a l'estadi Wanda Metropolitano davant 53.069 espectadors.