El Barça va aconseguir un triomf garrepa a Butarque davant el Leganés (1-2) després d'un duel on va tenir moltes dificultats per poder remuntar a la segona meitat. Ho va aconseguir amb dos gols nascuts de la pilota aturada, fet que demostra que el joc dels blaugrana va ser poc fluid.

Els d'Ernesto Valverde es van presentar al Leganés amb un dibuix diferent, un 4-2-3-1 que no assimilen els sectors més puristes del conjunt blaugrana, més acostumats al 4-3-3. Començant per la línia defensiva, els blaugrana van alinear un equip inèdit amb Wagué (Barça B), Piqué (qüestionat per la seva setmana tennística a Madrid), Umtiti i Júnior Firpo. Al mig del camp, dos homes, Busquets i De Jong; i al davant, tota l'artilleria amb Dembélé, Messi, Luis Suárez i Griezmann.

El conjunt blaugrana arribava a la cita en un context que recordava el del curs passat, amb els d'Ernesto Valverde com a líders de la competició i els madrilenys situats en l'últim lloc de la taula. Un duel d'extrems el precedent del qual a Butarque va acabar amb sorpresa (2-1). Repetir era l'aspiració del tècnic mexicà Javier Aguirre, que debutava davant el seu públic. Per això hi havia un pla basat en la destrucció de les línies de passi del contrari i l'aposta per les transicions ràpides. No obstant això, calia que funcionés també l'intangible de la concentració per no caure víctima de la cadència hipnòtica d'un Barça que no sol tenir pressa davant un equip ordenat en el conjunt i intens en l'u contra u.

Marca primer el Leganés

Tots dos factors els encarna, des de fa temps, a la perfecció el migcampista Rubén Pérez, qui ha tornat després de superar uns problemes físics que l'havien tingut fora de joc durant gairebé dos mesos. Ho va fer amb jerarquia i va crear l'1 a 0. La jugada va néixer en un robatori seu a la medul·lar, a què va donar continuïtat amb un gir sobre si mateix per conservar la pilota. Llavors va cedir el protagonisme a Roque Mesa, qui amb un toc subtil va anul·lar la sortida mal mesurada de Samuel Umtiti per trobar Youssef En-Nesyri. El marroquí, un jugador especial al camp i indesxifrable en el personal, mereix menció a banda. El seu gol va ser, en aquest cas, dirigint el seu xut a l'escaire després de trencar Piqué. Però aquesta diana, que va celebrar amb ràbia després d'haver passat per alt la felicitat posterior a l'encert en les dues jornades anteriors contra l'Eibar i la Reial Societat, potser va ser el de menys.

Aquesta vegada la seva capacitat de sacrifici, que no abunda en els davanters, va superar en rellevància el punt. En-Nesyri va córrer mentre li quedaven forces, gairebé per sobre de les seves possibilitats. Trajectes incansables de frontal a frontal amb caigudes cap als laterals, persecucions a Messi en camp propi, un desplegament físic que va contagiar la resta.

Malgrat tot, no n'hi ha prou amb això per guanyar el Barça. De fet, els catalans van tenir les seves oportunitats a la primera part, com un cop de cap de Luis Suárez al qual va respondre amb un excel·lent vol el porter Cuéllar; i una altra acció on l'arquer es va llançar als peus del punta i va impedir anotar. També van poder marcar Roque Mesa i Óscar Rodríguez en l'altra porteria, però van topar amb el lateral de la xarxa. Els blaugrana, conscients que havien de buscar una solució als seus problemes, van apuntar des dels vestidors amb ganes d'alterar el panorama. I van demostrar que de vegades en tenen prou només amb la voluntat i alguns apunts de Messi per guanyar.

L'argentí va mostrar la seva versió més generosa a pilota aturada per donar llustre als caps de Piqué i Luis Suárez. El primer es va trobar amb el pal després d'un córner, però el segon nova fallar en rematar amb comoditat una falta servida al cor de l'àrea.

El joc del Barça continuava sent molt discret, però feia olor de remuntada, tot i que l'aroma s'anava esfumant amb una baixada de ritme de les dues parts. Malgrat això, el domini seguia sent barcelonista i surava en l'ambient la sensació que el gol acabaria caient. I a la fi va passar. Va ser en un córner executat per Messi des de la dreta de l'atac, que no va impactar per centímetres a Piqué. La pilota es va passejar per davant de la línia de gol fins que va topar amb un peu de Rubén Pérez i va quedar morta. Vidal, atent i tot sol, pràcticament sota els pals, va segellar un triomf gris.

Aitor Ruibal no té minuts

El davanter sallentí Aitor Ruibal no va tenir minuts en el duel del seu equip, el Leganés, contra el Barça. En la seva primera temporada a la màxima categoria, Ruibal ha actuat poc o molt en sis dels catorze partits jugats fins ara. Va ser titular davant el valència (57') i el Llevant (64') i va participar davant el Betis (11'), Vila-real (28'), Reial Madrid (24') i Reial Societat (2').