Mireia Pradell (Manresa, 1995) és un cas atípic. Les medalles i els podis han arribat força més enllà dels vint anys, una edat en la qual molts nedadors ja han mostrat la seva millor versió. Pradell fa molts anys que participa en campionats de Catalunya i d'Espanya però no ha estat fins al 2018 i al 2019 quan s'ha penjat medalles, en el seu cas en categoria absoluta i en l'estil en el qual s'està consolidant com una de les millors especialistes de tot l'Estat, l'esquena. Després de dues medalles de bronze als estatals de l'estiu del 2018 a Sevilla, ara hi ha afegit una plata en els 50 metres esquena en els estatals d'hivern (piscina de 25 metres), que s'han celebrat a Gijón. El seu temps va ser 27 segons i 88 centèsimes.

Ha acabat satisfeta de com ha estat la seva actuació als estatals celebrats a Gijón?

Molt. No només per la medalla, que sempre fa il·lusió, sinó pel fet que he pogut millorar les meves marques en totes les proves que vaig nedar. No només en la dels 50 metres, també en els 100 i en els 200 esquena, i en els 100 estils.

La prova d'esprint dels 50 és la que s'adapta més a les qualitats que té com a nedadora?

Sí, m'agrada molt. La veritat és que tinc una posada en acció molt ràpida, la velocitat de reacció és bàsica i una prova explosiva com la dels cinquanta em va molt bé per les meves característiques com a nedadora.

Com s'explica que els millors resultats com a esportista hagin començat a arribar d'una forma una mica tardana?

No ho sé, no sabria dir per què ha estat així. La veritat és que jo he anat millorant cada temporada. Amb el Club Natació Manresa ja feia mínimes i participava en els campionats d'Espanya per edats, però no arribava als podis. Vaig anar a estudiar a Barcelona, on he fet Psicologia i ara estic estudiant Farmàcia, primer a l'Horta i més tard al CN Barcelona, on he tingut d'entrenadors la Consol Isaac i el Jaume Morata, que sempre m'han ajudat molt. Amb el Jaume m'ho passo bé entrenant-me, m'entén i em sap portar, ens compenetrem. Hi ha dies que vas més cansada i que costa posar-se a entrenar, però en general m'agrada. Cada sessió faig entre 5.000 i 6.000 metres.

Va començar de molt petita a anar a la piscina?

Sí, als 3 anys vaig començar els cursets, i en arribar als 6 ja tenia tota la col·lecció de cavallets! A partir d'aquí ja em vaig incorporar als equips del Club Natació Manresa.

I per què esquena?

Ja quan feia cursets em van dir que tenia molt bon estil, i després em van acabar decantant cap a les proves d'esquena, tot i que en un principi també nedava força les de papallona. M'hi he trobat sempre molt còmoda.

En la seva trajectòria, fins ara, no ha tingut lesions importants?

No, he tingut sort, el més greu ha estat alguna tendinitis.

Es veu amb possibilitats de ser internacional en un futur més o menys proper?

Si soc sincera, la realitat és que no està gens fàcil. Les mínimes no són gaire al meu abast, tot i que he millorat marques. Tinc al davant altres nedadores, almenys una en el cas de la prova dels 50 metres esquena, en la qual vaig quedar darrere de Paloma de Bordons, de Cadis, que va fer un temps de 27 segons i 47 centèsimes.

Pensar a nedar en uns Jocs Olímpics com els de Tòquio, per tant, és a hores d'ara utòpic?

Sí, i tant! Una fita com aquesta està lluny. En tot cas, el desembre sí que participo en un campionat open que es fa a Amsterdam, amb el meu club, on hi haurà un gran nivell amb nedadors i nedadores que buscaran assolir la mínima olímpica i estic segura que pot ser una gran experiència per poder aprendre i continuar millorant.

En els estatals d'hivern de Gijón hi va haver altres nedadors manresans que van destacar, com Izan Cubillas o bé Guillem Lázaro. Però no hi havia nedadors del Club Natació Minorisa. Com veu el seu exclub?

No hi tinc gaire contacte perquè els nois i noies que nedaven amb mi, quan jo era al club, ho han anat deixant. I en part l'explicació per la manca de participació en els absoluts és aquesta: els més grans han plegat i s'ha d'esperar que pugin els més joves. Hi ha un bon planter, a la Copa Catalana vaig veure que el Minorisa tenia bons resultats, i s'ha de tenir esperança en aquests joves del 2005 i 2006, hi ha una nova generació de nedadors que puja molt bé.