Va descobrir el quidditch com a jugador de l'equip de la seva ciutat, Vitòria, els Gazteiz Gamusins, i ara fa d'àrbitre i presideix l'entitat que regula aquest esport a l'Estat amb l'excepció del nostre país, que va constituir abans l'Associació de Quidditch de Catalunya.
Què li ha semblat aquesta primera jornada com a àrbitre?
La competició ha estat apassionant, sobretot durant les quatre primeres rondes. He arbitrat tres partits molt disputats, amb un marcador igualat que estava en distància de snitch, quan ha entrat el portador, i que s'han decidit per snitch when it matters, és a dir, amb una captura decisiva.
Arbitra la competició catalana més important tot i presidir l'Associació Quidditch Espanya.
Les relacions entre ambdues institucions són fluides, i el primer cap de setmana de novembre una desena de voluntaris catalans va anar a Bilbao per ajudar en l'organització de la Copa d'Espanya, que va aplegar 160 jugadors d'onze equips. Es van imposar els DeMentores de la Corunya.
Quin és el grau d'implantació del quidditch a l'Estat?
Estem en una fase de consolidació dels clubs tant a Catalunya com a la resta de l'Estat. A Galícia hi ha cinc equips que disputen una lliga pròpia. A Euskadi n'hi ha tres; dos a Madrid, els Wolves i els Lynxs, i dos més a Andalusia. França, el Regne Unit i Alemanya són les grans potències europees, i el millor equip, els París Titans.
