El Manchester City va tenir dissabte el 71% de possessió de pilota, va disparar 22 vegades, de les quals només cinc van anar a porteria i onze van ser blocades per la defensa, va servir setze córners i els seus jugadors es van passar la pilota 660 vegades, gairebé tres més que el rival. I va perdre. La derrota de l'equip de Guardiola contra el seu rival ciutadà, l'erràtic i ultradefensiu Manchester United d'Ole Gunnar Solskjaer, el deixa ja a catorze punts del fins ara imparable Liverpool a la classificació. Tenint en compte que els reds han perdut un partit en la competició en un any i mig i que, en aquest exercici, només han cedit un empat, sembla inviable una remuntada. A més, ahir el sorprenent Leicester va vèncer per 1-4 al camp de l'Aston Villa i ara també té lluny el segon lloc, en concret, a sis punts.
La història sembla repetir-se per als equips de Guardiola. Ja quan era al Barça se li retreia, en temps en què l'equip no guanyava, que no tenia plans B si les coses no li sortien per la via habitual. Al City ha desenvolupat d'altres maneres d'atacar, depenent dels jugadors de què disposa, sense renunciar en cap moment a les seves idees de pressió i de domi ni de l'adversari. Però si les peces no estan fines, és complicat que la maquinària funcioni. I ara mateix n'hi fallen dues de cabdals: la defensa i l'home que ha de marcar els gols.
Un solar en defensa
El problema principal del City està sent la defensa. L'estiu passat va marxar el capità, el fiable, quan no estava lesionat, Vincent Kompany, l'home que va anotar el gol que va assegurar l'última lliga. Els sky blue van oferir una gran quantitat de diners per l'internacional Harry Maguire, però aquest va decidir marxar al United. I no va arribar ningú.
A sobre, el francès Aymeric Laporte es va lesionar de gravetat l'agost. Guardiola ja ha demostrat en temporades anteriors que no li agrada el joc d'Otamendi, tot i la seva semblança amb la del Mascherano de la bona època al Barça, això sí, encara amb menys toc de pilota. Un altre dels centrals, John Stones, contractat de l'Everton el 2016 per 55,6 milions d'euros, és imprevisible, amb errades en el moment menys pensat, i ha hagut de recórrer a Fernandinho, un mig centre, per jugar en aquesta posició. De moment, tampoc no ha volgut cremar gaire el jove martorellenc Èric Garcia, que ha aparegut en comptats partits, sobretot de les copes.
El forat a darrere s'obre més pel lateral esquerre. La gran aposta, Benjamin Mendy, no ha parat de lesionar-se des que va arribar del Mònaco el 2017 per 57,5 milions. Han desfilat per la zona elements com l'ucraïnès Zíntxenko, el mateix Laporte, el portuguès Cancelo a cama canviada i ara hi actua el gallec Angeliño, un jugador complidor que l'any passat estava cedit al PSV Eindhoven, però sense la categoria suficient per jugar a un gran d'Europa. Així, el Newcastle li pot fer dos gols en dues arribades i el United, sembrar el pànic en els contraatacs. La fragilitat defensiva del City contrasta amb la fortalesa del Liverpool i les diferències es noten més.
Sense rematada
L'altre problema és la falta de gol sense Agüero. L'argentí, de baixa per una lesió a un abductor, havia anotat nou gols a la lliga, dos a Europa i dos més a la Copa de la Lliga fins a final del novembre. Les seves característiques són les ideals per rematar tot el joc que crea el seu equip i, amb Gabriel Jesus al camp, no és el mateix. El brasiler tendeix més a sortir de l'àrea i no és el mateix tipus d'ariet, amb potència física en pocs metres, que el seu company. Si s'hi afegeix la baixa de Sané i el moment complicat d'homes com Bernardo Silva i David Silva i la irregularitat de Mahrez, ens trobem que al City li falta gol i aquí li arriben les presses en els partits.
L'única bona notícia és que encara falten cinc mesos i es pot redreçar el rumb a moltes competicions. La dolenta, és que s'ha dit adeu a un dels grans títols.
