Pol Busquets: «Crec que a Manresa he trobat el meu lloc»

Quina valoració fa de la seva experiència com a porter, la temporada passada i el que portem d'aquesta, al CE Manresa?

Personalment, la considero immillorable. Crec que a Manresa he trobat el meu lloc. He passat per molts clubs, moltes situacions i, sobretot, moltes dificultats. Aquí al Congost estic vivint la banda agraïda de l'esport.

Va fitxar pel CE Manresa el curs passat, però el club manresà ja l'havia pretès anteriorment. És així?

És cert. Quan era al Gavà, a Tercera Divisió, l'Enric Moreno, que feia de secretari tècnic del CE Manresa, em va voler fitxar, però el club gavanès, malgrat els problemes tant institucionals com esportius que tenia, no em va deixar marxar. En acabar aquella temporada vam arribar a un acord i aquí estic, en la meva segona campanya al club manresà i a Tercera Divisió.

Precisament, es pot valorar com a sorpresa l'ascens que va aconseguir l'equip l'estiu passat cap a Tercera Divisió, tenint en compte que tot plegat no va ser un camí de roses, ni esportiva ni econòmicament parlant?

Vist des de fora ho pot semblar, una sorpresa, però a dins sabíem que teníem un grup molt valuós, amb jugadors top com els mateixos Priego o Noah, entre altres. És cert que en un moment de la lliga van marxar futbolistes importants com ara Brian Canalejo o el mateix entrenador Piti. Al final, però, aquestes circumstàncies que semblaven adverses ens van treure pressió i ens van ajudar més que una altra cosa.

I vam descobrir un entrenador, Andreu Peralta.

Ell va aprofitar el talent que hi havia a l'equip i les ganes de jugar i de guanyar. Érem un grup d'amics i el tècnic ens deixava un marge de llibertat perquè les coses sortissin el millor possible.

Aquesta temporada sembla que es manté la bona sintonia a l'equip.

I tant! La base s'ha mantingut i fins i tot els nous ho han millorat. Han vingut jugadors amb un perfil més professional, acostumats a treballar.

A l'estiu va tenir alguna possibilitat de marxar?

Vaig tenir alguna oferta, és cert, però vaig preferir quedar-me a Manresa. I penso que encertadament. Aquí estic molt content de tothom.

Amb el Manresa ha passat per la Primera Catalana i ara a Tercera, categoria en la que ja va jugar amb el Gavà. Com l'està veient?

Més o menys és el mateix, la diferència és que ara l'estic gaudint molt més, cosa que no vaig poder fer amb el Gavà, ja que la temporada va ser desastrosa des d'un primer moment.

Es dona el cas que el seu representant és el navarclí resident a Manresa, Pep Setvalls.

Sobretot porta al meu germà Oriol, però en el meu cas també m'ajuda en el que pot.

Aquesta temporada, l'equip del CE Manresa està acomodat a la zona intermèdia de la classificació de Tercera Divisió. L'objectiu és mantenir-ho?

Home, ens agradaria aspirar a alguna cosa més, però crec que ja podríem firmar-ho. S'ha de tenir en compte que aquesta és una categoria en la qual cap rival és senzill i tots els partits s'han de lluitar.

És porter perquè el seu pare també va ser-ho?

Segur. Jo anava a veure el meu pare vestit de porter. Ell va coincidir amb el Carles Busquets, el pare del Sergio, a la Masia.

Al CE Manresa té com a company de porteria el jove Óscar Pulido. Què li diria?

D'entrada puc dir que és un company immillorable. Li diria que no abaixi els braços encara que de moment no jugui. El cert és que em posa pressió perquè no em relaxi, i això és bo. Té una molt bona filosofia de treball, al costat del nostre preparador De Dios, que ens té sempre molt connectats i gaudint de la seva feina.

De Sant Feliu de Guíxols a Barcelona cada dia i molts anys. Quin sacrifici, no?

Jo jugava a l'escola de futbol de Sant Feliu de Guíxols i, en un campus, Jordi Condom sabia que al Barça li faltava un porter i em va recomanar. Amb 9 anys vaig incorporar-me a la base blaugrana i vaig baixar i pujar amb taxi fins a la meva darrera temporada quan vaig acabar de cadet, que vaig estar a la Masia. Durant cinc anys ja vaig coincidir amb el meu germà Oriol. Si que és un sacrifici, però també és molt maco.

I del Barça a l'Atlètic?

Al primer any de juvenil no vaig jugar per culpa de les lesions i al final el Barça va prescindir de mi. Amb aquestes que va sortir això de l'Atlètic i em va semblar bé intentar-ho. Es dona el cas que quan jo era juvenil allà, al filial hi havia el Miguel Ángel Luque, amb qui ara hem coincidit al CE Manresa. En el meu any a l'Atlètic, a l'amateur C de Tercera Divisió, l'exigència era màxima i vaig marxar al segon equip del Sporting de Gijón a Segona B. La primera temporada a Astúries va anar molt bé, però en la segona l'equip no funcionava, amb canvi d'entrenador inclós, i vaig passar al Llagostera a Segona B i posteriorment al Gavà; amb els del Baix Llobregat havíem arribat a un acord quan encara no havien baixat de Segona B, però després van caure de categoria administrativament i el curs següent va ser tot un desastre.

Deu ser un orgull tenir un germà amb possibilitats de ser un gran futbolista.

Ell de petit ja destacava molt i des dels 7 anys és al Barça. Jo sempre he intentat ajudar-lo en tot el que he pogut perquè les coses li vagin bé. Ara està cedit a Twente pel Barça. Jugar al primer equip blaugrana? És com tot, cal tenir oportunitats perquè de qualitats i futbol en té. Han de confluir moltes coses.