De vegades les grans fites arriben el dia menys esperat, quan ningú no ho preveu. Ansu Fati va debutar a la Champions el setembre a Dortmund i aleshores tothom recordava que si anotava un gol es convertiria en el més jove de la Champions a fer-ho. No va anotar. Tres mesos després, un cop la novetat ja s'ha digerit, ningú no pensava que Ansu tot just ha fet disset anys fa poc i encara podia batre la marca.

Ahir, a San Siro, en un partit sense història per al Barça, era suplent després d'haver-se perdut l'última convocatòria per lesió. Va entrar a sis minuts del final i en va necessitar dos per perdre una pilota i marcar de xut encreuat. Nou rècord, 17 anys i 40 dies, superant els 17 anys i 194 dies del nigerià de l'Olympiacos Peter Ofori-Quaye. Celebració poc efusiva de la renovació de fa una setmana i victòria per a l'equip, que va ser professional i va classificar, de retruc, el Borussia Dortmund.

Valverde va apostar per la defensa de cinc per tal de tenir més guardada la pròpia àrea contra un rival que juga amb dos davanters i moltes pilotes llargues. El triplet de francesos al centre de la rereguarda va tenir minuts de tot, amb errades individuals i encerts col·lectius que tampoc no van permetre gaires ocasions de l'Inter a la primera part.

Els italians, també amb algunes baixes, sobretot la de Sensi al centre del camp, van sortir forts, pressionant la sortida de pilota blaugrana i D'Ambrosio va etzibar el primer xut alt als quatre minuts. Tot i això, l'Inter també deixava fer i una passada d'Aleñá a Carles Pérez va derivar en un bon xut del vallesà que va aturar Handanovic amb problemes.

Era l'Inter, pero, qui duia la iniciativa i va viure els seus millors minuts a continuació. Primer Lenglet va salvar una rematada de Lukaku, després d'una bona retallada del belga. Tot seguit, una pèrdua d'Umtiti amb l'omnipresent Lautaro va significar un atac ràpid entre l'argentí, Lukaku, i xut de Biraghi que va desviar el debutant Neto. Finalment, una falta lateral es va passejar davant de la porteria del brasiler.

Fent callar San Siro

Eren els millors moments de l'Inter, però una acció ho va canviar tot. Griezmann, per fi alliberat de la banda esquerra, va enviar una pilota a l'àrea, Vidal la va baixar com va poder en acció amb Godín i Carles Pérez, en posició de davanter centre, va afusellar el porter local.

El gol va ser un cop duríssim per als llombards que van començar a anar darrere de la pilota. El Barça ara robava i la cuidava i hauria pogut marcar el segon en un xut alt de Rakitic però, sobretot, en un córner en què la pilota va quedar morta als peus de Lenglet qui, amb tot a favor, la va enviar fora.

Va haver de tornar a ser Lautaro qui reactivés el seu equip. Va iniciar dues accions amb rematades de Borja Valero i D'Ambrosio i, del no res, va treure el gol. Una pilotada de Biraghi va ser baixada per l'argentí en pugna amb un tendre Todibo, va deixar l'esfèrica de cara i Lukaku, en col·laboració amb el taló d'Umtiti, va superar Neto i va salvar els mobles de la seva formació al descans.

A la represa hi va haver la mateixa tendència. El Barça buscava les contres i l'Inter es desesperava buscant els seus illots a l'àrea. És cert que el col·legiat va invalidar dos gols a Lautaro Martínez per dos fores de joc, però Neto va haver d'intervenir molt poc. Només el davanter belga el va posar a prova després d'una nova falta de contundència de Todibo.

Valverde va voler anar a buscar el partit i va situar al camp De Jong i Suárez. Curiosament, l'equip va jugar pitjor amb ells, tot i que l'uruguaià era un perill en cada acció. Primer va esbroncar Carles Pérez per no passar-li la pilota. L'autor del primer gol va ser substituït tot seguit perquè entrés Ansu i aquest, amb la naturalitat que sol tenir, va recollir l'esfèrica a la frontal de l'àrea i va superar Handanovic en un tret que va arribar a tocar el pal. A Dortmund, el Borussia ja guanyava i la gent desfilava a San Siro. Els tocarà aguantar-se jugant els setzens de la Lliga Europa.