La jornada de lliga d'aquest cap de setmana ha estat particularment polèmica en la utilització del VAR. Les dues accions de les quals es queixa el Barça després d'empatar a Sant Sebastià són les que surten a les portades dels diaris, però no són les úniques. També dissabte, al Wanda Metropolitano, l'asturià González Fuertes es va inhibir d'avisar el seu company, l'andalús Munuera Montero, perquè anés a mirar una acció en què el central de l'Atlètic Felipe va cometre un clamorós penal al centrecampista de l'Osasuna Brasanac. En canvi, ahir, a l'Espanyol-Betis, Prieto Iglesias sí que va exhortar Cuadra Fernández a inspeccionar el segon gol blanc-i-blau per un fora de joc que es veia, des del primer moment, que no era.
El protocol que se segueix a l'hora d'avisar l'àrbitre del camp perquè repassi una jugada és ara en el punt de mira, però des que ha començat la temporada, tant a la lliga espanyola, com a d'altres, preferentment l'anglesa, com a les competicions europees s'han succeït les polèmiques. El VAR, lluny d'aclarir-ho tot, cada cop genera més confusió. Evidentment, no és perquè la maquinària estigui mal calibrada sinó, segurament, perquè els que l'han d'utilitzar no en fan un bon ús.
Els quatre supòsits
Quan el VAR va entrar a les nostres vides de manera generalitzada, durant el Mundial de Rússia de l'any passat, els seus detractors van considerar que el principal problema que suscitava era que alentiria massa el joc amb excessives aturades. Al final, aquest ha estat el més suportable dels problemes. La normativa estableix quatre supòsits per a la utilització del videoarbitratge: per determinar si un gol és vàlid, per establir si hi ha penal o no, per decidir si una acció és susceptible de targeta vermella o per aclarir si hi ha hagut un error en la identificació d'un jugador. Vist així sembla senzill, però a aquests quatre supòsits s'han afegit una sèrie de derivades amb les quals no es comptava.
Així, hi ha polèmica per determinar quan s'avisa l'àrbitre de camp. Les males llengues expliquen que hi ha acords entre col·legiats per no deixar en entredit la decisió d'un col·lega. Això vol dir que si l'acció no és molt clara, no s'intervé i es dona per bo el criteri del col·legiat de camp. Aquest fet podria explicar el motiu pel qual Gil Manzano no va recomanar a Alberola anar a revisar la jugada de Piqué que, com es veu a les imatges, l'àrbitre principal no veia perquè estava molt tapat.
Criteris variables
Llavors tenim les accions en què cadascú sembla que faci el que vulgui. Així, als porters del Vila-real Andrés Fernández i del Valladolid, Jordi Masip, se'ls ha fet repetir llançaments de penal que havien aturat perquè s'havien avançat mínimament de la línia de gol i el VAR ho havia avisat. En canvi, Ter Stegen va fer el mateix en el duel de la Champions a Dortmund i ningú no va dir res.
De tant en tant, surten circulars com les que van costar les expulsions de Modric del Madrid o Araujo del Celta per trepitjar el taló del contrari. Ara sembla que tothom ha oblidat aquella norma. I després, els fora de joc. Aquesta és la norma en què s'ha guanyat més, però també hi ha polèmica per l'adjudicació de l'empresa que marca les línies que determinen les posicions dels jugadors. En un Athletic-València hi va haver canvis estranys de colors i llavors s'ha sabut que la federació va canviar de proveïdor per errors de la temporada passada no identificats. Sort que el VAR ho havia d'arreglar tot.
