El 17 d'octubre del 2015 Jürgen Klopp va debutar com a entrenador del Liverpool. Va ser al camp del Tottenham i el partit va acabar amb empat a zero. Els reds van jugar aquell dia amb Mignolet; Clyne, Sakho, Skrtel, Alberto Moreno; Lucas Leiva, Emre Can, Milner; Coutinho, Lallana i Origi. També van sortir Joe Allen i Jordon Ibe. Sens dubte, una formació poc encoratjadora. Quatre anys, dos mesos i quatre dies després, el Liverpool, amb només tres d'aquells jugadors a la plantilla, es va convertir, oficialment, en el millor equip de futbol del món.
El canvi de potencial i, sobretot, de mentalitat de l'equip d'Anfield té el tècnic alemany com el seu màxim responsable. Cada temporada, el Liverpool ha anat millorant i creixent en les seves prestacions amb la virtut d'invertir correctament, d'anar a buscar allò que necessitava per tapar els seus defectes i, alhora, per adaptar la plantilla als desitjos del seu entrenador. Les inversions que han fet falta no han estat barates, però s'han pogut afrontar gràcies a la injecció econòmica de les televisions que han rebut els darrers anys les entitats de la Premier i també a bones operacions de venda. El més interessant, però, és que no ha hagut d'anar a fitxar futbolistes a d'altres equips rics del continent per xifres prohibitives, i la quantitat d'encerts en les darreres temporades ha estat tan gran, com previsible, si s'havia seguit aquests jugadors en les seves formacions anteriors.
Conservant allò bo
Tot i que a la primera alineació de Klopp només hi havia tres supervivents actuals, Milner, Origi i Lallana, i tan sols un d'ells es pot considerar titular, i no sempre, en aquella plantilla hi havia més noms coneguts. El central Dejan Lovren havia arribat per 25,3 milions del Southampton feia dos estius i mostrava molta irregularitat. El centrecampista Jordan Henderson, contractat feia quatre anys del Sunderland, no trobava el seu lloc al centre del camp i feia tres mesos que havia arribat el davanter brasiler Firmino del Hoffenheim, però no s'estava adaptant a l'equip, a l'ombra del potents puntes belgues Origi i, sobretot, Benteke. Els joves Gómez i Alexander-Arnold, ara importants, també eren a aquell grup.
Klopp va arribar després d'una aturada de lliga per seleccions en els lloc del nord-irlandès Brendan Rodgers, actual tècnic del Leicester. Ja era conegut perquè havia portat el Borussia Dortmund a la final de la Champions i per la seva idea de joc frenètic. El seu caràcter extravertit va connectar de seguida amb el públic d'Anfield, que el va adoptar com un dels seus.
Elements amb vertigen
La primera temporada, el Liverpool va ser vuitè a la lliga i va caure a la final de la Lliga Europa contra el Sevilla per 3-1. L'equip tenia moments de lucidesa, però d'altres en què era atropellat pels rivals. Per augmentar la qualitat, l'estiu següent, van arribar el davanter senegalès Sadio Mané i el centrecampista holandès Georginio Wijnaldum, tots dos molt de l'estil de Klopp, el primer, elèctric, i el segon, amb arribada. A més, tots dos ja tenien experiència a Anglaterra. El Liverpool no va jugar competició europea aquell any i va ser quart a la lliga. Calia seguir creixent i per això el tècnic va confiar en la velocitat pura de Mohamed Salah, que a la Roma s'havia transformat en davanter. Li va canviar la mentalitat i el va convertir en el líder de l'equip. També van arribar Oxlade-Chamberlain, de l'Arsenal, i per la porta de darrere, qui ara mateix és el millor lateral esquerre d'Europa, l'escocès Andy Robertson.
El gran cop, però, arribaria al mercat d'hivern. No li va tremolar el pols en vendre Philippe Coutinho al Barça, tot i que el rendiment del brasiler a Anfield era molt bo. Sabia que una part d'aquells 145 milions els invertiria en el central que desitjava. Virgil van Dijk era al Southampton i ningú no imaginava que dos anys després seria escollit com a millor jugador d'Europa per la UEFA i quedaria a set vots de Messi en la Pilota d'Or. L'holandès va donar seguretat a una defensa de mantega, però no va ser suficient per guanyar la Champions, que va perdre contra el Madrid per les errades del porter Karius i per la lesió de Salah. Calia trobar-hi solucions.
Reforçat a totes les línies
Així, l'estiu del 2018 va augmentar la competència a la davantera amb el suís Shaqiri, que al final no està donant gaire resultat i, sobretot, va tapar la porteria amb el brasiler Alisson. A més, van arribar dos treballadors no exempts de qualitat al centre del camp, Fabinho, que és una barreja entre Busquets i Casemiro, i el volant Keita. La temporada passada, a més, Klopp va tenir la capacitat de motivar tothom i, amb els gols decisius de l'infrautilitzat Origi contra el Barça i el Tottenham, va guanyar la Champions. Només se li va escapar la lliga de poc.
Aquest estiu, ja establert com el rival a batre, no va necessitar fitxar res. A l'hivern ampliarà la plantilla amb el japonès Minamino, un altre atacant ideal per jugar a la contra i aportar encara més velocitat. Una idea, un pla i diners i intel·ligència per dur-los a terme. Per això el Liverpool ja és el millor.
