Quasi dues dècades després de la travessa que la tardor del 2000 el va conduir des de Pequín fins a Lhasa, la capital del Tibet, Pere Arenas (47 anys) ha completat un segon gran itinerari pel gegant asiàtic. Un viatge de característiques inusuals que ha permès al conspicu aventurer constatar la profunda modernització i industrialització de la Xina, així com la implantació de facto d'un sistema econòmic capitalista.

No en va, el punt culminant de la travessa era la visita a la presa de les Tres Gorges, situada a 40 km de Yichang, per visitar l'obra d'enginyeria que regula l'immens cabal (31.900 metres cúbics per segon) del Iangtsé, el Gran Riu, el riu més llarg de l'Àsia.

El periple, amb sortida i arribada a la populosa Xangai, la capital econòmica de la Xina, s'ha caracteritzat «per concatenar espais d'una immensa bellesa paisatgística i ciutats habitades per milions de persones», assenyala Pere Arenas. El caràcter insòlit de l'expedició el palesen fets com que «l'animal més singular i perillós que he trobat ha estat un esquirol», explicita el manresà, i que «des del primer dia, he portat tots els diners que necessitava per completar el recorregut a sobre, en metàl·lic, per evitar comissions bancàries. La Xina és el país més segur del món i aquest viatge m'ha permès ratificar-ho», certifica el ciclista.

Aprofundir en el coneixement del paisatge humà de la Xina, del caràcter intrínsec a la població autòctona, ha estat un altre dels beneficis que l'experiència ha reportat a l'aventurer. «Durant aquests dos mesos de viatge, he estat fins a vint dies sense veure un occidental. Els xinesos són afables i educats, però a la vegada, molt curiosos. Com aquella recepcionista d'un hostal que, gens acostumada a veure occidentals, em va gravar dissimuladament mentre m'atenia».

De Xangai a la riba del Iangtsé

Pere Arenas va escollir Xangai, situada vint quilòmetres al sud del delta del Iangtsé, com a epicentre de la seva aventura. L'ensurt de rebre malmeses totes les eines i el material de recanvi, a més dels pedals de la bicicleta, després del vol fins a la ciutat més habitada de la Xina, es va resoldre gràcies a la perícia del responsable d'un petit establiment del barri de Pudong.

El primer dia de la travessa, Pere Arenas va pedalejar des de Xangai fins a Hang Zhou per una curiosa carretera secundària. «Tenia tres carrils en cada direcció per als cotxes, més el carril habilitat per a les motocicletes, que és per on hem de circular els ciclistes. Les motos elèctriques ja són majoritàries a la Xina i no suposen cap perill per al ciclista», detalla l'aventurer.

Després de dedicar un dia a visitar els principals atractius de la capital de la província de Zhejiang, el llac de l'Oest, amb el seus temples i pagodes budistes i el jardí botànic de 285 hectàrees, el ciclista va afrontar 12 intenses jornades de pedaleig fins a Yichang. L'estada a la segona ciutat més habitada de la província de Hubei es va allargar durant quasi tres dies, per sentir de ple el batec de la presa de les Tres Gorges i visitar amb vaixell la de Xiling.

Els següents tretze dies de travessa havien de conduir Pere Arenas a la ciutat de Guilin, el punt més allunyat de Xangai, a més de 2.600 km, per gaudir de l'espectacular il·luminació nocturna de les pagodes del Sol i de la Lluna i visitar el singular paisatge càrstic de la propera Yangshuo. Però la penúltima etapa, entre Huaihua i Huitong va tenir un final inesperat. «Em va aturar la policia. Argumentaven que havia entrat en una zona militar restringida. Però jo no havia vist cap cartell indicatiu. No hi era! Finalment, em van fer desmuntar la bici i em van dur en un vehicle policial fins a l'estació de busos de Huaihua. Els 300 km entre aquesta ciutat i Guilin els vaig haver de fer en autobús».

Els més de 2.000 km del segon tram del viatge, entre Guilin i Xangai, van discórrer sense incidències entre «ciutats, arrossars i plantacions de te, a més dels espectaculars canyars de bambú», conclou Pere Arenas.