Els Dakars s'iniciaven de menys a més, de forma progressiva. En els primers Dakars, quan es sortia d'Europa per anar a Àfrica, l'escalfament es feia en direcció sud. La dificultat anava in crescendo. A Amèrica del Sud també sempre s'ha començat en capitals i els primers dies eren pròlegs o etapes fàcils.
Al primer briefing a Jeddah van explicar com seria la primera de les etapes, la d'ahir. Quasi 320 km d'entrada i que hi hauria de tot. Ben a prop de Jeddah, segona ciutat de l'Aràbia Saudita, hi ha tots els ingredients per fer una etapa del Dakar. Pistes ràpides, canons, rius secs, planes infinites i sorra. Fins i tot dunes. Un Dakar com cal.
Les motos, com sempre, van ser les que més van matinar, després els cotxes, els SxS ( buggies side by side) i, per acabar, els camions. En motos, l'esquadra KTM s'ha vist sorpresa per Ricky Bravec a l'inici. Però després l'estrella australiana Toby Price l'ha superat. En els SxS, el petit bugui de Gerard Farrés ha anat de menys a més empaitant el seu company d'equip, l'americà Casey Currie, però al final ha estat el polonès Domzala el vencedor. La notícia va saltar en els cotxes i la victòria del lituà Zala, el qual va guanyar amb un vehicle Mini no oficial al davant del «Monsieur Dakar» Stéphane Peterhansel i en tercera posició l'incombustible Carlos Sainz. Les punxades van marcar aquesta etapa. Al-Attiyah marcava uns temps increïbles en els primers sectors i va punxar tres cops en 25 km. Giniel de Villiers, amb el copilot anoienc Àlex Haro, va punxat quatre cops, i el cotxe porta només 3 rodes de recanvi. Han escollit la menys punxada i han perdut 23 minuts. I pel que fa als meus camions, els russos de Kamaz han sortit a totes, com fan sempre, i el primer líder és Anton Shibalov, tercer teòricament dins de l'escalafó de l'equip. Estem al costat del mar i avui la cursa s'ha d'enfilar als 1.400 metres, a prop de la frontera amb Jordània.
