El 4 de gener del 2008 era a Lisboa. Tot estava a punt per començar el ral·li o raid més conegut que existeix. En aquella edició, havíem de travessar tot el Marroc i Mauritània, per després fer una interessant incursió a Mali, abans de dirigir-nos a la capital del Senegal, Dakar, on havia de finalitzar la competició. A trenc d'alba, aquell dia, no podíem imaginar-nos que l'últim Dakar ja l'havíem fet l'any anterior. Sí, aquell any no es va córrer el Dakar. Es va suspendre aquell dia per qüestions polítiques i els pilots ens vam haver de resignar a disputar una cursa entre Rússia i la Xina com a succedani, per passar el mal tràngol.

Un any després es va encetar una nova etapa de la cursa a l'Amèrica del Sud: nous països, recorreguts més rebuscats, traçats amb més bucles i una alçada superior. En definitiva, una competició més tècnica en molts aspectes. Sens dubte, la cursa va canviar. Alguns participants van refusar els canvis. Sovint, la novetat provoca el rebuig d'alguns col·lectius. Però la cursa no era ni pitjor ni millor. Senzillament, el Ral·li Dakar ha estat diferent a l'Amèrica del Sud.

Ara, onze anys després, no és factible que el Dakar continuï al continent sud-americà. Aquesta vegada, problemes polítics i econòmics s'ajunten al desencant de molts participants. El Dakar ja no és tan estimat ni tan ben rebut com ho era una dècada enrere?I llavors, l'empresa organitzadora del ral·li, ASO, té un cop de sort: sorgeix l'interès d'un país ric i amb ganes d'obrir-se al món, dotat d'un terreny ideal per la prova. Sí, l'Aràbia Saudita serà, almenys els pròxims 5 anys, dins la traça del recorregut. Orogràficament, l'Aràbia és molt bona per a la cursa: ofereix espais oberts, despoblats, moltes zones de dunes i també àrees muntanyoses, canyons i rius secs (uadis). La zona més èpica de la geografia saudita és l'Empty Quarter (l'àrea buida): un dels deserts de sorra més grans del món. Aquest any, el Dakar hi passarà d'esquitllada, però de ben segur que serà la gran àrea de joc de la cursa en les properes edicions.

El recorregut serà més lineal i segurament tots els campaments de final d'etapa estaran en llocs que interessen a la monarquia saudita per tal de donar a conèixer el país. Però això no serà un impediment per fer una gran cursa. Alhora, conservar el secret dels road-books fins a l'últim moment ajudarà a fer la prova més oberta. Avui [ahir pel lector], caminant pel parc de treball, m'he trobat en Joan Pedrero (pilot de motos). I no les tenia totes! Sortirà obrint traça: els motards fan una sortida inversa i li ha tocat a ell ser el primer.

Després d'aquests 3 dies de verificacions i briefing a Jeddah, ja notes una primera gran diferència: aquí, a l'Aràbia Saudita, aquest esdeveniment no interessa. El caliu que hi havia a l'Argentina, el Perú o a Xile, aquí no hi és. La cursa no va amb la població autòctona i aquesta és la primera semblança que he trobat amb l'Àfrica. A la pista els participants estaran sols, la recuperació dels vehicles en cas d'avaria tornarà a ser una aventura... Com a l'Àfrica!

Per a mi, aquest Dakar suposa obrir una nova etapa: no correré, no estaré dins de cap vehicle. Treballaré en el mateix equip amb el qual he competit els últims anys, però sense dorsal. Per tant, l'experiència em donarà una altra visió i nous aprenentatges de l'aventura a motor més gran que existeix.