DESERT ENDINS

Ahir vam sortir de Neom, deixant la costa per endinsar-nos al desert saudita. Amb una etapa de 450 km cronometrats i sorra, però sense dunes. El recor-regut és un laberint de canyons de sorra amb altes parets de roca, dins de les quals és impossible corregir el rumb. Si no és el canyó correcte, donar la volta és l'única solució. Són rius secs, sorrencs, i en ser estrets només es fa una traça. La sorra es remou i encara fa més difícil que els vehicles avancin. Normalment, a la fi del canyó apareix una plana esquitxada de pedres. Tot el que allarga la vista són pedres. Pedres vol dir punxades; és de llarg el Dakar amb més punxades que he viscut. Molts vehicles van acabar totes les rodes de recanvi; per reglament els cotxes en porten tres i els camions, dues. Molts participants han arribat amb les llantes o han hagut d'esperar que algun generós company d'equip més conservador els hi donés una roda extra. Alguns vehicles van arribar amb les llantes despullades, i amb tots els danys mecàniques que a vegades comporta. Ni els millors, que tenen experiència en fer una conducció econòmica, s'han lliurat d'aquesta plaga. Avui, després d'uns 50 km pedregosos, s'acaben les pedres i venen espais més oberts, sorra i grans planes amb herba de camell. Portem quatre dies de cursa i tothom lluita com si acabés demà. En els Dakar a Sud-amèrica les diferències eren mínimes, i uns minuts eren un gran avantatge. Aquí és diferent, 15 minuts no són suficients després de la quarta etapa per sentir-se segur de gestionar un Dakar fins a la victòria final. Un waypoint que no es troba i els minuts cauen ràpid. Una altra diferència respecte a les ultimes edicions són les hores de sol, ja que es fa fosc molt més aviat. Això ha portat l'organització a donar certes facilitats amb el GPS si els equips estan en cursa passades les 19 hores, és a dir, quan ja és negre nit. Des de París treballen gairebé 30 persones per localitzar els pilots.