El Barça actual és un tir a l'aire. No ofereix cap fiabilitat. Per jugadors i qualitat és capaç d'oferir grans minuts de joc i combinar-los, sense solució de continuïtat, amb posades en escena més pròpies de futbol amateur. Ahir, l'equip de Valverde va mostrar a Aràbia Saudita la mateixa cara que fa mesos que ensenya, la d'un conjunt sense jerarquia, que ho basa gairebé tot en Messi i que té greus problemes estructurals. Un dels pitjors Atlètics de Madrid de la dècada, un equip que a la lliga ha marcat 22 gols en 19 jornades, ahir n'hi va clavar tres en un tram final de duel boig en què en podien haver arribat més. I tot, després de 75 minuts en què el resultat més lògic hauria estat un 4-1 o un 5-1 per als barcelonistes. Inexplicable és poc.
Capítol a part mereix el VAR i la normativa arbitral. En els fora de joc, inqüestionable. Dos gols anul·lats als barcelonistes per fores de joc ajustats, però justos geomètricament parlant. Però despres, quin criteri? El de González González al camp i el de Martínez Munuera a la sala de vídeo, una sala que, per cert, la federació ha traslladat a Jiddah, amb dietes i despeses pagades, és clar, quan es podien haver quedat a Las Rozas, on també hi ha senyal televisiu.
Al final de tot, l'Atlètic de Madrid i el Reial Madrid, els dos que no van guanyar res l'any passat, disputaran la final del títol que no interessa a ningú fins que el perds. I el Barça, que segueix anant pel pedregar, si no hi ha canvis traumàtics, fins a la caiguda final.
Poc resultat al domini
La primera part va ser totalment blaugrana. Tret d'un parell d'arribades matalasseres, Neto va viure molt tranquil. En els primers minuts, cops i poc joc que es van acabar als vint minuts, quan Messi va posar a prova Oblak. Un xut de falta d'Herrera va ser l'única aproximació d'un Atlètic superat que va veure com Griezmann errava un mà a mà amb el seu excompany, com el mateix francès tornava a posar a prova el porter eslovè, quan la pilota no sortia de l'àrea atlètica. Enmig, un penal en un córner de Felipe a Arturo Vidal que el VAR no va voler mirar.
El Barça semblava concentrat. Va anar al vestidor, fins i tot, amb una enganxada entre Messi i Joao Félix. Però tots els cinc sentits van fer-se fonedissos en vint segons. Va ser el temps que va trigar l'Atlètic de Madrid a fer una combinació, amb possibles mans de Joao Félix, aquest cop no indicades per la loteria del videoarbitratge. L'esfèrica va arribar a Correa, que la va cedir a un Koke que havia entrat rellevant Herrera i el jugador del planter va superar Neto.
La reacció blaugrana va ser furibunda i l'empat va arribar aviat. Vidal penja una pilota. Suárez la baixa [aquí el VAR també va mirar si hi havia mans] i Messi l'allotja a la xarxa amb la dreta d'un fort tret. Tot tornava a començar.
La bogeria i més enllà
La resta del partit va ser inqualificable i inexplicable. El Barça va tornar a tancar l'Atlètic a l'àrea amb la direcció d'un Messi molt motivat que, després d'una errada en una vaselina de Griezmann a recuperació de Vidal, va anotar el segon. La pilota va caure a l'àrea, la va parar i la va enviar lluny d'Oblak. Però Martínez Munuera va veure com l'havia tocada amb el braç abans del xut. Gol anul·lat.
Però era igual. Dos minuts després va arribar un gol vàlid. Va ser en una gran transició catalana, obertura a Jordi Alba, magnífica centrada, cop de cap de Suárez que atura Oblak però Griezmann, amb el cap, allotja la pilota al fons de la porteria. Primer gol contra el seu exequip, no celebrat.
L'equip de Simeone estava més mort que viu i el Barça tenia l'oportunitat de sentenciar. Va ser en una rematada de Suárez que va aturar Oblak i, sobretot, a continuació. Messi penja una falta frontal, Arturo Vidal la llança cap al mig i Piqué remata el 3-1. Però calia tornar a mirar el VAR, que va decidir ara que el xilè estava avançat per mil·límetres. El mateix jugador, Vidal, que abans va ser objecte d'un penal amb la planxa per davant de Felipe. En aquesta ocasió, el VAR estava tancat.
Naufragi inexplicable
Simeone havia dut a terme minuts abans un canvi que li va donar rendiment a llarg termini, l'entrada de Vitolo per Renan Lodi per situar Saúl de lateral. A més, es va lesionar Koke i van entrar les cames fresques de Marcos Llorente. Va ser amb tot perdut que van aparèixer els espais i les contres. En la primera, Vitolo trenca la defensa i és objecte de penal per part d'un Neto a qui el doble González perdona l'expulsió. Morata el transforma i empata de manera impensable poc abans.
Però en faltava més. Una internada matalassera acaba amb centrada i clar penal per mans de Piqué. Increïblement, aquest cop el VAR diu que no. Però era igual. En aquest moment de la pel·lícula, Sergi Roberto ja no defensava, Piqué errava al tall, a Umiti ja no li quedaven genolls i, a sobre, Valverde va fer entrar Rakitic per Busquets amb pilota per al contrari. Aquest la va posar en joc i, amb el croat fora de posició, Correa torna a encarar Neto i el supera amb suspens. Valverde fa entrar Ansu a posar remei a la catàstrofe i Piqué està a punt d'empatar amb un cop de cap a fora. Tant era. El Barça havia perdut un torneig i molt del poc crèdit que li quedava.
