Un Dakar és una cursa oberta, tot un autèntic open del motor. Aquí els pilots amateurs sí que poden competir, colze a colze amb els millors del món. A part de les diferències mecàniques i dels pressupostos, qualsevol com jo o vostè, amic lector, podem arribar a compartir pista amb Fernando Alonso, sempre que aconseguim els diners necessaris. La majoria de pilots capdavanters al Dakar venen d'altres disciplines. En les motos, de l'enduro o del motocròs. Pel que fa als cotxes, dels ral·lis, de proves de circuits o també reciclats de les motos. I per què? La raó és que en el ral·li raid s'ha de ser, sobretot, ràpid. És el principal pilar, que ha d'anar acompanyat d'experiència. Els que ara estan lluitant per ser els primers no són jovenets: Sainz té 54 anys i Toby Price, vencedor avui en motos, 34.
Dit això sembla que faci falta un grau de vellesa (amb v) per poder guanyar o optar al Dakar. Potser sí. I també podem dividir els participants en dos grups: els que volen guanyar un Dakar ells, i els que volen que els altres el perdin. Són dues formes diferents d'encarar-ho.
Ahir vaig ser a la sortida i vaig poder observar bé els vehicles del davant; el ritme i la proximitat al límit entre Carlos Sainz i Nasser al-Attiyah és un gran espectacle. Stéphane Peterhansel va ara un graó per sota. En motos, no només són dos els que serren les dents a cada duna. Cada dia és la guerra i la víctima d'ahir va ser el britànic Sam Sunderland, que va caure i va ser evacuat en helicòpter. Jaume Betriu, per cert, se l'ha trobat quan estaven a punt d'evacuar-lo.
Sainz va guanyar l'etapa d'ahir en cotxes, seguit per Nasser i per Peterhansel. En motos el triomf del dia va ser del simpàtic pilot australià Toby Price. Pel que fa a la general, el nord-americà Ricky Brabec es manté líder amb l'Honda i planta cara a les KTM. Avui, etapa clau, just abans del descans, d'aquelles en què perdin els altres.
