El Barça d'aquesta temporada es descús per darrere i la resistència física d'alguns dels seus elements, per força, hi ha de tenir a veure. Dijous, l'equip de Valverde va fer setanta minuts de gran joc, domini, pressió i ocasions, i hauria merescut guanyar, però el tram final va ser un desastre. Atacants que ja no segueixen la sortida de la pilota, en aquest cas de l'Atlètic de Madrid, un centre del camp trencat i porós, i una defensa de tot menys contundent. El tsunami atlètic va propiciar, en aquest període, dos uns contra uns davant de Neto que van finalitzar en gol, i una centrada que hauria hagut de ser penal de Piqué. I no és el primer cop, ni el segon, que passa.
Aquesta mateixa temporada, els blaugrana van caure a Bilbao a l'últim minut i s'han deixat empatar o remuntar partits en les segones parts en què s'havien avançat en el marcador. Així, el darrer dia d'agost, a Pamplona, sense Messi, ni Suárez a l'equip, l'Osasuna va empatar a dos gols al final per un penal absurd de Piqué i hauria pogut vèncer; a final d'octubre, l'Slavia va sotmetre a un setge l'equip, amb 1-2 al marcador a Praga, que ja va denunciar Ter Stegen als mitjans; el 2 de novembre, el Llevant va remuntar un 0-1 i va vèncer 3-1 en una segona part horrible; el 14 de desembre, després de capgirar un 1-0 a Sant Sebastià, la Reial Societat va reempatar a dos gols i va poder vèncer. I en els dos dar-rers partits s'ha consolidat aquesta tendència.
Perquè dissabte, a Cornellà, l'expulsió de De Jong amb 1-2 va provocar que l'Espanyol empatés i arraconés el Barça en els darrers minuts. I dijous, l'Atlètic de Madrid es va refer quan ja era mort i va classificar-se per a la final de la Supercopa aprofitant les autopistes de quatre carrils a la rereguarda catalana. El Barça no governa partits que anys enrere adormia i retenia quan anava davant en el marcador. Quins motius hi pot haver per a aquesta situació?
L'envelliment del nucli
Si analitzem, com a exemple, els dos darrers partits, al camp de l'Espanyol i a Aràbia contra l'Atlètic, trobem tretze jugadors titulars. Als onze de Cornellà, amb l'entrada de Neto pel fix Ter Stegen, que està lesionat, només es canvien Umtiti per Lenglet i Arturo Vidal per Rakitic. D'aquests tretze elements, un total de set, més de la meitat, passen de trenta anys. Es tracta de Piqué (32), Jordi Alba (30), Busquets (31), Vidal (32), Rakitic (31), Messi (32) i Suárez (32). Tots ells, amb l'única variació entre el xilè i el croat, formen part de l'equip tipus de Valverde. Els fitxatges de les darreres temporades no s'han consolidat a l'equip, excepte casos puntuals com Ter Stegen i Lenglet, i els dos d'aquesta temporada que solen actuar a l'onze tipus, De Jong i Griezmann, encara no s'han adaptat al joc de la resta.
En el cas de l'holandès, pot venir donat perquè l'Ajax de la temporada passada tenia ell com a far de tot. A més, últimament l'han arraconat a la banda esquerra, perfil que no domina tant, i el joc de construcció no passa tant per ell, ja que Busquets i Messi tenen més jerarquia.
Pel que fa al francès, s'està fent un fart de córrer quilòmetres per compensar la falta de pressió de Messi i Suárez, i això li resta frescor en atac. El perfil esquerre tampoc no és el seu i, a més, el seu habitual joc a l'espai xoca amb el repòs dels seus companys.
Set dels onze de Berlín
El juny del 2015, el Barça va gua-nyar l'última Champions, a Berlín. L'equip el van formar Ter Stegen; Alves, Piqué, Mascherano, Jordi Alba; Busquets, Rakitic, Iniesta; Messi, Suárez i Neymar. Set d'aquests onze continuen sent titulars gairebé cinc anys després. Els intents per trobar relleus han fracassat víctimes del pes del vestidor o de la falta d'adaptació a un joc nou. Es va decidir no fitxar De Ligt per pressionar Piqué; no es dona continuïtat de debò a Semedo o Junior per fer el mateix amb Sergi Roberto i Alba, Aleñá ha hagut de marxar cedit, Riqui Puig no compta i Ansu gairebé no juga.
El Barça actual juga al ritme de Messi, però no al del Messi de 28 anys del 2015, sinó al de prop dels 33 actual. Valverde va arribar a declarar, en una roda de premsa, que la forma física no és tan important i dona exemple donant ara quatre dies de festa als seus homes després de perdre el primer títol de la temporada. Mentrestant, el Barça s'ofega en els trams finals. El primer canvi, dijous, va arribar al minut 85, i al camp de l'Espanyol, amb deu homes, el tècnic va sacrificar Griezmann per no tenir problemes amb uns Messi i Suárez a qui el cos ja no els donava ni per dir fava. Amb l'Atlètic es va repetir la jugada i, si el Barça no tanca el partit abans, no serà el darrer cop que paga no haver sabut rejovenir les cames a temps.
