Muntar un Dakar no és gens fàcil i quan l'ASO va canviar a l'Aràbia Saudita. Es comença, com tot, pels diners. En aquest país, almenys pels rumors, això deu haver estat el més fàcil de tot. Després cal tenir permisos de les autoritats pertinents i de la mà de la federació d'automobilisme del país. Quina és la tradició en el món del motor a Aràbia? S'hi fan curses o ral·lis? Doncs sí, on hi ha més moviment és precisament a Hail, on vam fer nit ahir. La ciutat és a 600 km al nord-oest de la capital, Riad. A l'oest, les muntanyes més altes d'Aràbia Saudita i on s'han disputat les etapes 4a i 5a; pedregós, muntanyenc , barrancs i infinitat de rius secs. A la part est comencen les planes de sorra. El pas de la zona de muntanya cap al desert es fa de forma progressiva. Més al sud comencen les dunes, però sense deixar les grans roques de formes diverses que surten com uns bolets en el mar infinit de la sorra. Els participants es troben contents amb el recorregut, que és variat, obert i relativament fàcil per als avançaments. Tampoc no hi ha hagut cancel·lacions.

El clima és bo, corrent pel nord i més aviat fresquet. Ahir teníem 3 graus quan ens vam despertar. Les carreteres són bones i el país està ben comunicat.

Totes les carreteres són de doble carril i es pot canviar de sentit tot donant la volta conduint a sobre de la mitjana. Això, barrejat amb la quantitat de camells pasturant als costats fa que condueixis amb els ulls ben oberts!

Ahir vam arribar a Riad, on aquest dissabte es farà el descans. Una urbs amb més de 7 milions de ciutadans, molt plana i extensa. Hi ha alguns gratacels, però igual que Jiddah, la ciutat d'on sortia el ral·li, el que sorprèn més és la gran àrea que ocupa. De l'etapa d'ahir, una menció especial per a Gerard Farrés en buguis. És ben clar que ell no perd mai la moral, és un siemprepositivo.