Era lògic pensar-ho i s'escoltava a la grada del Congost minuts abans del partit. No jugava Toolson, que va ser reservat per la seva lesió al peu esquerre. Era una baixa de molt pes, la millor arma ofensiva. A més, el MoraBanc s'hi jugava la Copa, la qual tenia a la butxaca si guanyava. Dos factors que semblaven dificultar la missió de derrotar el conjunt d'Ibon Navarro. Però Pedro Martínez té un bloc compromès, resistent i, com es va demostrar un cop més, solidari. És la cinquena victòria seguida del Baxi, altra vegada molt ben dirigit des de la banqueta, i es clou amb 8 triomfs la primera volta. Un exitàs, d'autèntica traca.
Abans de començar el partit ja hi havia un ambient espectacular dins del Nou Congost. Semblava que fos un partit de play-off. Només veure el pavelló d'aquesta manera explica el que suposa el bàsquet a Manresa, la història que té al darrere i com es manté de viva la flama. L'Andorra s'hi jugava anar a la Copa i també va dur una bona colla d'aficionats, situats en un dels laterals. Els aficionats de casa, però, van respondre com un sol home, també a la crida de vestir de vermell, i la grada tenia aquesta tonalitat quan hi havia el salt inicial. Al Manresa li va costar molt anotar. Pressionat Cvetkovic, en atac no hi havia fluidesa i calia buscar accions difícils, arriscades. En els primers minuts, a més, els àrbitres tampoc no eren ni molt menys un aliats per als de Pedro Martínez. Van marcar dues faltes en atac a Cvetkovic que encara minaven més la confiança. L'Andorra anava per feina, buscant les cistelles fàcils, i s'escapava amb un 6-14. Des de la banqueta local va arribar aire i els triples de Magarity i Nelson. Pere Tomàs empatava a 16 i el primer quart es tancava amb uns aficionats que tornaven a creure en la victòria.
En tot cas, les dificultats ahir eren màximes i l'Andorra tornava altra vegada a obrir un marge (16-22). Les cistelles manresanes costaven sang i van arribar al segon quart amb les accions de Vaulet i Mitrovic, que es van buscar la vida. Altra vegada amb Nelson va tornar l'alegria i més punteria per posar-se diverses vegades a un punt (31-32 la última). Els dels Pirineus responien amb els encerts d'un letal Jelinek i el Manresa cedia de sis punts al descans (33-39). Tot era encara possible si el Baxi augmentava l'eficàcia ofensiva i millorava en els rebots. En els primers 2o punts, els d'Ibon Navarro doblaven en captures els bagencs, 23 a 11.
Un darrer quart immens
El Baxi es va posar al davant, i per primera vegada en tota la nit, amb els triples a la represa d'Eulis Báez, de Cvetkovic i una cistella de dos de Kravish (41-39). Musli va conduir la reacció visitant però el Baix tampoc no afluixava, i un nou triple obra de Cvetkovic era el 46-45. La tensió era màxima, els col·legiats no feien content ningú i la tècnica queia a la banqueta visitant. Era un partit sense cap mena de concessions, uns i altres lluitaven cada pilota com si fos l'última. El problema era que no hi havia el mateix criteri arbitral, en els contactes, en una i altra cistella. Per sort manresana, Nacho Llovet va espifiar tres tirs lliures seguits i Nelson empatava (51-51). El Manresa va anotar fins a quatre triples en el tercer període (el darrer de Dulkys, els seus primers punts) per deixar el 54-55 a manca de deu minuts.
El frec a frec continuava. Els locals tenien la contundència de Kravish i l'Andorra responia amb bons tirs de perímetre, com el de Todorovic per al 62-64. Cada cistella tornava a ser un món i el triple de Jou (67-64) era valuós a tres minuts per acabar. Dos tirs lliures de Cvetkovic van situar el 69-64. Musli va escurçar però dues cistelles de punt d'honor de Dulkys i Mitrovic posaven el 73-66 a 1'48'' per al final. L'Andorra ja no es va aixecar i el Congost ho va celebrar.
