Moi Torrallardona
Gairebé tots els pilots, d'una forma o d'una altra, van poder veure l'incident que va costar la vida a Paulo Gonçalves. Va ser un impacte emocional molt gran i els motoristes amb prou feines van arribar al final d'etapa. Tot era una gran tristor al campament. Abans del brífing es va respectar un ben emotiu minut de silenci. Qui va dir unes paraules va ser el director del Dakar, David Castera. Ell va fer l'anunci de la cancel·lació d'etapa de dilluns per a les motos i quads, i va donar els detalls de la jornada. No era fàcil superar el moment, i el David se'n va sortir, ho va fer molt bé.
I ja parlant de l'etapa d'ahir, els cotxes es van trobar que havien de començar la jornada sense tenir les traces de les motos. El copilot de Carlos Sainz, Lucas Cruz, va fer una feina increïble. No ho té gens fàcil al costat del fogós madrileny que no vol regalar ni un segon. Era un dia complicat, amb navegació des de bon principi, amb direcció sud (rumb 180 durant els primers quilòmetres, i al mig de cordons de dunes es girava cap a l'oest en rumb 270). Tot clar sobre el paper, però molt difícil sobre el terreny i encara més quan el Mini Buggy en les planes es posava a 180 km/h. El Lucas va perdre uns minuts tot buscant algun waypont, i es va embolicar, no pas perdre.
Són moments de nervis dins el vehicle, dones oportunitat als teus rivals. Cal anar enrere, ressituar-se i reconèixer el dibuix que tens en el roadbook. També recalcular la distància que tens marcada al teu comptaquilòmetres, canviar de pàgina en el GPS. Moltes coses a fer, anant a una velocitat increïble. Si a sobre el que tens al costat té la vena inflada o se li escapa algun comentari inoportú... El Lucas ho va gestionar molt bé i el temps que va perdre ahir amb Al-Attiyah va ser minso, en part també perquè el Nasser el va seguir en algunes de les seves excursions extres per fora de la ruta bona.
