El mes d'abril del 1988 Jesús Gil feia gairebé un any que era el president de l'Atlètic de Madrid. Per al seu primer projecte, a part del fitxatge rutilant del portuguès Paulo Futre, havia donat els comandaments de la nau a l'argentí César Luis Menotti, extècnic del Barça i campió del món amb Argentina nou anys abans. Però l'intent de plantar cara al Madrid de la Quinta del Buitre estava quedant a mitges. Els matalassers eren tercers a quinze punts dels blancs i hi havia nervis. Gil va fer fora Menotti i encara va tenir dos tècnics més abans d'acabar l'any, els interins Armando Ufarte i Antonio Briones, que van deixar l'equip en la mateixa posició.

En aquella plantilla hi havia jugadors de l'anterior etapa. Entre ells, Quique Setién. Havia arribat l'estiu del 1986 procedent del Racing de Santander, on era l'estrella de l'equip. La seva estampa amb la camiseta sempre per fora, amb el número 10 i moviments lents però precisos, li havia valgut el fitxatge per un equip més gran, el matalasser. Setién era valorat pel seu joc, però no era dels titulars d'aquell equip. La seva falta de regularitat castigava un talent poc sacrificat al camp, però amb molt caràcter. I el va demostrar contra el president.

Setién, crític amb els seus companys, va deixar anar, davant de la tensió que hi havia al club, que «és trist tot això que està passant i que nosaltres ho permetem. Els jugadors hauríem de marxar» de l'Atlètic. Les seves paraules van rebre el suport de companys com Julio Salinas, que dos mesos després seria fitxat pel Barça. El basc va declarar que «el que diu Setién és el que pensem tots». Però un enfurismat Gil va acusar-lo, en un dels seus exabruptes, d'anar «amb dones ostentóreas» i el va fer fora de l'Atlètic. Va fitxar pel Logronyès, on va començar a completar una carrera en equips de perfil baix. Aquest caràcter, el de no callar mai per res, el va acompanyar com a jugador i també en la seva etapa com a entrenador.

Sortides controvertides

Perquè el Setién tècnic tampoc no deixa indiferent ningú. Després d'uns inicis amb el Racing, el Poli Ejido, la selecció de Guinea Equatorial o un Logronyès ja caigut a l'infern de les categories inferiors, el gran salt el va fer el 2009 al Lugo. Amb l'equip gallec no va poder evitar el descens a Segona B, però la junta el va mantenir amb paciència i, dos anys més tard, va pujar a Segona. Va salvar la categoria les tres temporades posteriors i, sobretot, va sorprendre per un joc impropi d'un equip tan modest. En un moment en què coincidia en el temps amb el Barça de Guardiola, els gallecs es van convertir en el seu reflex de la categoria de plata i Setién es va començar a fer un nom com a defensor del joc de toc, de pressió avançada i de no rifar cap pilota.

Els canvis a la directiva del Lugo el van fer marxar i, amb la següent temporada iniciada, va fitxar per Las Palmas, ja a Primera. Els canaris van enlluernar en el seu primer any, però van anar de més a menys en el segon, amb un final de temporada desastrós. En el seu comiat, Setién va deixar anar que «jo a Las Palmas no manava gens». L'enfrontament amb el president era evident.

Va ser l'estiu del 2017 quan va fitxar pel Betis i durant dos anys, al Villamarín, no es van avorrir. En la primera temporada va implantar fil per randa el seu llibret als andalusos, que després d'anys de mediocritat van entrar la Lliga Europa. La temporada passada, tot i triomfs de nivell com al Camp Nou, al Bernabéu o al camp de l'etern rival, el Sevilla, els crits de «Quique, vete ya!» eren continuats a l'estadi d'Heliópolis pels mals resultats. Les eliminacions a Europa contra el Rennes i a la Copa, un torneig en què haurien disputat la final a casa, davant del València, van ser la seva tomba. Al final, el president, Ángel Haro, va decidir rescindir-li el contracte, tot i que aquesta temporada va estar a punt de tornar-hi.

Més pausa i cap sistema clar

Setién és un autèntic fanàtic dels escacs. Diu que se li acuden accions per al futbol mentre hi juga. En una entrevista a la revista Panenka explicava que aquest joc «no sé si m'ha fet millor entrenador, però potser m'ha donat pausa. M'ha ajudat a pensar, a anticipar-me a les coses, a descartar decisions impulsives o a ni tenir-les en compte».

Així, no va dubtar amb el Betis a adoptar un sistema innovador, amb una defensa de tres i dos carrilers en la qual va excel·lir l'ara lateral es-querre del Barça Junior. A Las Palmas, fins i tot va fer rendir bé Kevin-Prince Boateng i ha fet gaudir molt les seves aficions, tot i que també ha tingut patacades memorables. En la mateixa entrevista reconeix que, de jove, escrivia les seves pròpies cròniques i que sempre dorm amb un paper i un bolígraf al costat del llit perquè «si se m'acut res, no se m'oblidi». Setién, com a tècnic i com a persona, no es lliga a cap tàctica ni a ningú. Només als seus ideals.