Aquesta edició serà recordada per ser la primera al continent asiàtic, el primer Dakar d'una sèrie que es disputarà a la península Aràbiga. Ha estat un èxit per part de l'ASO començar una tercera etapa a l'Aràbia Saudita pel raid més famós de la història. El model sud-americà estava esgotat. Els últims anys, només els acords econòmics amb els països i que no hi havia un escenari polític i de seguretat bo enlloc més per fer aquesta cursa feien que s'hi celebressin unes últimes edicions entrades amb calçador. Ara s'ha tornat al paisatge i filosofia més africans, deixant de banda les diferències respecte del Sahel o l'Àfrica negra.
El recorregut d'aquest Dakar es podria dividir en dues parts. La primera setmana al nord, més pedregós, massa tècnic per poder-hi conduir ràpid. Hi havia canyons alternats amb zones petites de dunes i algun espai obert sorrenc. La segona setmana, ja després del descans a la capital. Riad, al sud, ha estat molt més ràpida, amb grans planes, dunes i trams llargs fora pistes de gran velocitat.
Fa molt de temps que no veia els participants tan contents amb el recorregut. Les assistències, els mecànics i tot el personal que arrossega aquest circ se'n va d'Aràbia amb un bonic Dakar a la butxaca. És molt difícil organitzar un esdeveniment d'aquesta magnitud fent content tothom. Crear un recorregut que sigui bo per a una moto i un camió, passant pels diferents tipus de cotxes, buguis, tracció 4x4, tracció només al darrere, etc, fa quasi impossible mantenir a tothom durant les dues setmanes amb un somriure.
Al nostre equip, Albert Llovera, a causa de la seva discapacitat, ha portat un dels fisioterapeutes més valorats al Dakar, Jordi Zaragoza. El Jordi va començar la seva carrera assistint Joan Barreda i ha fet Dakars amb l'equip Honda i altres de motos i cotxes. Això ha fet que durant aquests dies hagin passat per la seva improvisada consulta molts pilots que encara recorden les seves màgiques mans. Hi han passat Carlos Sainz, Kevin Benavides i dijous Laia Sanz. Cada vegada que veia un d'aquests pacients il·lustres ho aprofitava per fer la xerrada. La Laia estava espantada, desencaixada i enfadada. Havia caigut en un fora pista molt ràpid. Havia picat amb el pit contra els aparells de navegació, i de cara i amb el cap contra el terra. La sivella del casc li havia pressionat la gola.
El Jordi va fer el que va poder per recuperar el cos colpejat. El fatal accident de Paulo Gonçalves, juntament amb el de l'holandès Edwin Straver ahir, no ajuda gens a millorar el trist i enrarit ambient entre els motoristes. El punt negatiu d'aquest Dakar ha estat aquesta segona setmana per a les motos. La cursa ha estat poc tècnica en aquesta especialitat. La navegació no es difícil i, tal com deia la Laia, el resultat s'ha transformat en una ruleta russa. Aquesta segona setmana guanya no qui té més tècnica o sap navegar millor, sinó aquell que hi posa més valor.
Ens trobem en l'últim dia. La classificació de les diferents categories estava bastant definida. Després de la retallada d'etapa anunciada dijous, va ser de només 166 quilometres. Tothom va sortir a conservar i administrar les diferències de temps acumulades durant les darreres setmanes. En cotxes, pocs minuts separaven Sainz d'Al-Attiyah i sis segons aquest de Peterhansel. El qatarià va sortir més a atrapar Sainz que no pas a defensar-se de Stéphane Peterhansel. Al final de tot, no va variar res al podi final. El pilot madrileny va mantenir el cap fred i no es va deixar pressionar. El triomf definitiu ja és seu.
