En les etapes marató és quan el Dakar pren més el caràcter d'aventura. És una cursa en la qual els amateurs tenen la seva ocasió enfront dels grans equips. La prova és Serradori en cotxes: s'ha endut una etapa i és situat en setena posició. I les etapes marató són dos dies que incideixen més en la igualtat dels competidors, posen professionals i amateurs en un mateix nivell en alguns aspectes. El fet que s'arribi a un parc tancat de treball on només hi accedeixen els competidors fa que tothom, uns i altres, s'hagin d'arremangar. Veure Alonso o Sainz a sota dels seus vehicles, fora de la seva zona de confort, és un espectacle.

Dormir en barracons, en unes lliteres, al costat dels altres pilots, no té res a veure amb la F-1 o bé amb el mundial de ral·lis, per a ells és conviure en un altre món.

Ahir els competidors, tots, van sortir més cansats perquè els va tocar dormir menys. Els que més van matinar van ser els pilots de les motos, a les cinc, amb fred i amb un llarg enllaç per arribar al tram de l'especial. Després, el torn dels cotxes i els buguis, barrejats amb els camions. Avançar un Kamaz no és gens fàcil, cal menjar pols una estona, i passar-lo sense prou visibilitat és un risc.

Les ordres d'equip ja s'han fet notar: per assegurar el triomf, un podi o un top-5. Li pot tocar a tothom, és una cura d'humilitat i és la cara més humana. Veure en Fernando i el Marc aturar-se per tal de donar un roda a Al-Attiyah no ha de sorprendre. En motos, les Honda estan totes fent pinya al voltant del seu líder, l'americà Ricky Brabec, que pot posar fi al domini de les KTM, que dura des del 2001, i Joan Barreda és el seu escorta per assolir una victòria perseguida des de fa molt de temps. Avui, última etapa i possible confirmació del que seria el tercer Dakar per a Carlos Sainz, amb una diferència de deu minuts sobre Al-Attiyah i sobre Peterhansel. Emoció fins als darrers quilòmetres