És un dels jugadors a l'ACB més veterans (farà 38 anys el març), un dels que més partits han disputat a la lliga (549) i el cinquè que ha fet més triples (804). Però, sobretot, el santpedorenc Rafa Martínez és respectat com a basquetbolista i com a persona després d'una llarga trajectòria a la lliga que va començar a Manresa, va seguir durant onze temporades a València (amb la rúbrica del títol de lliga guanyat el 2017 amb Pedro Martínez a la banqueta) i ara continua al RETAbet Bilbao amb uns resultats magnífics atès que l'equip ha entrat a la fase final de la Copa després d'una victòria èpica a casa del Barça amb ell com un dels protagonistes.

Rafa Martínez diu que viu cada moment amb il·lusió conscient que es troba en la recta final de la que és una gran carrera. També personalment té prou motius per estar ben content. La família que forma amb la seva companya Olatz i la petita Paula (de 3 anys) s'ampliarà d'aquí a poques setmanes amb l'arribada d'un nen, l'Adur, nom que en basc significa sort.

En la seva primera campanya a Bilbao, no es pot queixar...

No, de cap manera. Acabem de pujar de la LEB Or, sortíem amb un dels pressupostos més baixos de tota la lliga i no teníem previst entrar a la Copa del Rei. Ha estat un regal molt bonic que, si soc ben sincer, no m'esperava. Però es va presentar l'ocasió i la vam saber aprofitar, ens ho vam guanyar.

Ni més ni menys que guanyar al Palau era la condició per ser a la Copa de Màlaga, i ho van fer a la pròrroga. Creu que el Barça es va refiar abans d'hora?

És difícil, quant a intensitat, de mantenir la concentració, jugar un divendres a la nit l'Eurolliga amb un gran rival com l'Efes, i el diumenge al migdia afrontar un partit de l'ACB. Segurament que, quan ells es van veure per sobre per 14 punts, van pensar que el partit estava trencat. Però nosaltres vam seguir competint, vam remuntar.

I amb un 3+1 seu, abans de la pròrroga, que va ajudar molt. Es va quedar mirant Cory Higgins quan va rebre la falta personal, alguna mena de mal rotllo?

No, ens coneixem de fa temps! Era com dir-li, noi soc veterà però soc capaç de ficar-ne alguna.

Després, ja als segons finals, va anotar dos tirs lliures clau per al 91-94. Delaney, en canvi, no va estar tan encertat. Estava tranquil quan llançava? Segur que s'ha trobat moments similars a la seva carrera.

Està molt concentrat en el que havia de fer però també una mica nerviós, eren dos tirs lliures que ens podien dur a la Copa del Rei. Si entres el primer, et calmes.

Està satisfet amb els seus 20 minuts de mitjana per partit?

Sí, em sento molt partícip del joc de l'equip, hi ha dies que jugo més i altres menys però som onze jugadors que tenim oportunitat per jugar i amb un rendiment alt. No pots estar en pista 30 minuts, ni la lliga ni la meva situació més personal com a jugador, ho poden permetre.

Com veu el futur. Ha firmat per una temporada i ja només arribar el van fer capità. Creu que continuarà?

No ho seré, ho veurem quan acabi la temporada, cal veure com em trobo. El que tinc clar és que em queda poca carrera, en soc conscient. Per això miro de valorar cada moment, aprofitar cada dia. Com ara a la Copa del Rei, espero gaudir-ne.

Amb el València va ser dues vegades subcampió de Copa del Rei. Ara a quarts els ha tocat el Reial Madrid

Molt complicat, tot i que no hi tenim res a perdre. No tenim pas gaire experiència a la Copa, tan sols la meva i la dels entrenadors, Àlex Mumbrú i Javi Salgado, però anirem a competir. Abans el que hi haurà seran quatre partits molt importants de lliga de cara al nostre objectiu d'assegurar-nos la permanència.

L'ha sorprès l'evolució que ha fet el Baxi Manresa

En part sí, però coneixent com és el Pedro i com treballa, menys. La seva feina als entrenaments, en el dia a dia, és exemplar. Ara veus a la pista un equip amb jugadors que saben què han de fer, que mouen molt bé la pilota en atac tot buscant la millor opció en els llançaments, que tenen un esforç en defensa sempre constant.

Ha vist algun dels últims partits del Manresa?

Sencers, no. Però sí que n'he vist trossos d'alguns, el de Badalona i el de l'altre dia al Congost contra l'Andorra. Em va sorprendre molt la fortalesa física de l'equip, el ritme va ser molt alt en els 40 minuts.

Però venen molt tocats per la grip...

No me'n refio gens, a Turquia van competir amb 7 homes i prou.