El primer Dakar disputat a Aràbia Saudita no ha comportat resultats gaire destacats per als pilots de casa nostra. Potser és que les esplèndides fites de les darreres edicions ens tenien mal acostumats, amb podis cada any excepte dos des del 2011, però el cinquè lloc d'Àlex Haro, copilot de Giniel de Villiers en cotxes, com a millor fita, queda només al davant d'una edició de la dècada que conclou aquest 2020.

Com sol passar en aquests casos, sempre cal tenir en compte els objectius i els resultats per valorar si un resultat ha estat bo i en cada cas hi ha històries diferents. En el d'Haro, tal com es deia a la prèvia, el normal és que s'acabés i es pogués lluitar pel podi. Potser un traçat més dur hauria beneficiat un home de l'experiència de De Villiers, però, en una cursa ràpida, pilots de ral·lis com Carlos Sainz, guanyador final, en surten beneficiats.

A més, el sud-africà no era la principal aposta de Toyota, que tenia en Al-Attiyah, el segon classificat, el seu millor cavall, i fins i tot confiava més en el tàndem Fernando Alonso-Marc Coma. L'estrena del tàndem ha estat força positiva, tot i que va pagar la inexperiència els primers dies, amb una pèrdua de minuts irrecuperable més endavant. Alonso va dir ahir que, «si torno, ja serà per gua-nyar». No se sap si ho tornarà a fer amb Coma al costat.

Sí que és una decepció l'actuació d'Isidre Esteve. Volia acabar entre els 15 primers després de dos llocs 21 i va haver d'abandonar. L'olianès arriba avui a les 10.25 hores al Prat i, coneixent el seu esperit competitiu, ja deu començar a pensar en el 2021.

La decepció més important

Si un equip aspira a la victòria i acaba en l'onzè lloc no es pot parlar de res més sinó de no haver complert els objectius. Gerard Farrés va ser segon l'any passat en la seva estrena en buguis i va deixar clar en la presentació que aspirava a vèncer. El duet amb l'igualadí Armand Monleón semblava de garanties, vistes les últimes proves, però en els primers dies va enterrar les seves opcions. Els problemes mecànics van afectar molt el vehicle, el mateix que el del posterior vencedor, l'estatunidenc Casey Currie, i Farrés es va haver de conformar amb guanyar una etapa i ser segon en una altra que li van prendre per una penalització.

Ahir, el manresà, que arriba avui a les 14.15 hores a l'aeroport, explicava que «hem fet una feina important per a l'equip i hem après moltes coses. Hem ajudat que el nostre company Casey guanyés i ens hem superat. Per a nosaltres, això ja és una victòria». Monleón, per la seva banda, recordava que «hem hagut de superar grans adversitats, hem patit i hem lluitat molt. La recompensa és ser a la meta havent ajudat l'equip. Hem avançat cada dia».El final d'una dinastia

En motos, el triomf d'Honda trenca una ratxa de victòries de KTM que durava des del 2001. És una mala notícia per a l'equip liderat per l'igualadí Jordi Viladoms, que no ha pogut dominar la prova en cap moment.

Pel que fa als nostres pilots, esperançador debut del nargoní Jaume Betriu, que ha anat creixent dia a dia i ha finalitzat en el lloc 14. La seva experiència en enduro l'ha ajudat en un traçat no especialment exigent. I premi gran per al martorellenc Pep Mas. L'any passat va abandonar el cinquè dia i ahir va arribar a Qiddiya. Ell encarna l'esperit del Dakar, el de superar-se.