El Barça va guanyar per un sol gol el Granada, manté el lideratge per només dos i sembla que es notarà l'absència de Suárez en la facilitat anotadora. Totes aquestes frases es poden pronunciar si es veu el got mig buit. Però si es veu mig ple es pot dir que la possessió i el joc de posició, a més de les triangulacions al centre del camp i la tranquil·litat defensiva, van tornar a l'equip després de molt temps. Potser per això molts dels aficionats del Barça van marxar ahir cap a casa més tranquils que amb algunes victòries més clares de l'equip de Valverde.
Setién no va enganyar ningú. Vol que el seu equip jugui així, i així ho farà, tant quan estigui encertat com quan no. Tenir la pilota i defensar amb ella, un dels valors primordials del cruyffisme, i confiar en el talent, com es va veure amb l'entrada al camp del desitjat Riqui Puig. Un duel a casa contra el Granada no és barem de res, i menys en un dia en què Messi va errar molt, tot i resoldre el partit, però això ja agrada més al soci. Ara cal treballar perquè la idea s'executi millor, i cal fer-ho enmig de la temporada, no en el període estival, que és quan tocaria si s'haguessin fet bé les coses des del primer moment.
Molt toc i poca arribada
La primera part que va jugar el Barça no va ser excessivament brillant, però des del primer moment es va poder veure com vol jugar Setién. Els 45 minuts inicials van acabar amb el 81% de possessió de pilota dels blaugrana i amb Ter Stegen fent el paper d'un més dels espectadors que van suportar la ventada d'ahir a la nit al camp.
El 4-3-3 del tècnic cantàbric, que va marcar perfil confiant en Umtiti abans que amb l'intocable, per a Valverde, Lenglet, va apostar per la veterania de Rakitic i Vidal en els interiors i amb Griezmann i Ansu acompanyant Messi. Aviat es va veure que, sense Suárez, l'argentí era el fals nou i tot va passar per ell.
El llibret era clar, toc i més toc, possessió i pressió després de pèrdua, i vertígen quan es trencava la primera línia del Granada. Així van arribar les tres ocasions d'Ansu Fati. La primera, amb una passada a l'espai i un xut que va aturar Rui Silva, i les altres dues amb sengles obertures de Messi cap a Alba i centrades del lateral cap al jove del planter, que no va arribar en bones condicions a rematar-ne cap de les dues.
Enmig, el Granada va intentar anar tallant el joc amb faltes, mentre que Pizarro perdonava dos cops la targeta a Gonalons, la primera per falta a Messi i la segona per trepitjar Jordi Alba. El domini barcelonista no va ser constant i les ocasions, escasses. Messi va llançar a fora un parell de faltes, Vidal va rematar massa fluix i el mateix argentí va rematar a la xarxa lateral una centrada d'un Alba que semblava més incorporat al centre del camp deixant una defensa de tres a darrere. Davant de la falta de poder al davant, cap arribada del Granada. Un sol xut de Carlos Fernández molt desviat. En això, en defensar amb la pilota, sí que sembla que s'hi ha guanyat.
L'expulsió i el cansament ajuden
A la segona part les coses no van canviar gaire. Tot i que va semblar que el Granada feia un pas endavant, va ser un miratge. Els andalusos van tancar tots els espais interiors pels quals Messi volia passar un cop i un altre de manera infructuosa. L'argentí va estar imprecís i va facilitar la defensa visitant, que creava un embut al seu voltant. A més, el Granada va tenir la millor ocasió, aïllada totalment, amb un xut d'Eteki al pal dret de Ter Stegen.
A l'altra banda, totes les jugades passaven per Messi, tret d'un xut llunyà de Rakitic, fins que el col·legiat, Pizarro Gómez, va mostrar la segona targeta a Germán en una de les faltes més lights que va cometre el Granada en tot el partit. Immediatament, Setién va veure que era el moment de Riqui Puig i el va fer entrar al camp. El petit migcampista de Matadepera va buscar combinar els petits espais entre línies i va ser a la gènesi del gol en una acció que no se li suposa. Va anar a pressionar Puertas a la banda, li va robar la pilota i va iniciar una combinació fulgurant entre Busquets, Messi, cop de taló de Vidal i novament Messi, el qual, amb la dreta, va col·locar la pilota lluny de Rui Silva.
Amb el gol, el Granada va saber que havia d'anar cap amunt, però haver perseguit l'esfèrica l'havia cansat massa. Messi va poder batre Silva i, com també un ansiós Griezmann, que va disparar a la xarxa lateral un contraatac de Riqui Puig. El Barça va anar matant el partit amb tocs, tot i un xut final dels visitants, tal com ha de fer, amb la pilota. La idea ha tornat. Ara cal treballar-la més.
