Una santpedorenca, un berguedà i una gironellenca. Maria Costa, Ot Ferrer i Ares Torra. Tres joves esquiadors de la Catalunya Central que han aconseguit, amb la contribució de Marc Ràdua, de la Pobla de Segur, les tres medalles de l'equip estatal d'esquí de muntanya als Jocs Olímpics de la Joventut d'Hivern, que ahir van finalitzar a Lausana.
En l'estrena de l'esquí de muntanya com a esport olímpic, Maria Costa va assolir el preuat or en esprint, mentre que Ot Ferrer va signar el bronze en la mateixa prova, en categoria masculina. Finalment, en el relleu mixt, tots quatre van arrodonir l'actuació de la selecció en pujar al tercer graó.
Maria Costa, Ot Ferrer i Ares Torra s'han forjat a l'Escola d'Esquí de Muntanya de l'Associació Esportiva Mountain Runners del Berguedà. Un projecte impulsat per Andreu Sarrà, Helena Salvany, Sergi Artís i Guim Llort la temporada 2015-16. Tal com assenyala Helena Salvany, tècnica de l'escola, «tots tres l'han vist néixer i créixer, l'han vist passar dels 5 alumnes del primer curs als 28 d'aquest, a la vegada que ells progressaven com a esportistes».
L'evolució dels tres esquiadors va propiciar que la Federació Espanyola d'Esports de Muntanya i Escalada (FEDME) els requerís per integrar-se al Pla Nacional de Tecnificació Esportiva que desenvolupa. Així, des de la tardor del 2017, Maria Costa, Ot Ferrer i Ares Torra s'han preparat amb un objectiu: formar part de l'equip estatal als Jocs Olímpics de la Joventut d'Hivern i han participat amb remarcables resultats a l'europeu del 2018 i al mundial del 2019.
Per sobre de les expectatives
En la tercera edició dels Jocs, els quatre especialistes han participat en les tres proves d'esquí de muntanya programades: l'individual, l'esprint i el relleu mixt. La seva actuació ha superat les millors expectatives.
Ot Ferrer va assolir el cinquè lloc i el pertinent diploma olímpic el 10 de gener, en el debut als Jocs d'Hivern de la Joventut, en l'anomenada prova individual, que consisteix a completar un circuit de neu verge format per successives pujades i baixades, amb trams intercalats que s'han de recórrer a peu i que, a vegades, exigeixen la utilització de grampons.
El berguedà Ot Ferrer detalla que «competir a Villars-sur-Ollon, la mateixa estació d'esquí on es va fer el mundial de l'any passat, ens va donar confiança a tots. En la cursa individual, em vaig adonar que el circuit era ideal per a les meves característiques, amb pujades curtes, baixades no gaire llargues i moltes transicions. Vaig ser en el grup capdavanter des de l'inici i vaig poder lluitar per la medalla de bronze».
En categoria femenina, Maria Costa va ser novena, i Ares Torra, dotzena. La santpedorenca exposa que «no vaig tenir bones sensacions aquell dia. El circuit era molt exigent, i tot i que vaig iniciar la prova entre les primeres, després vaig cedir posicions». Per la seva part, Ares Torra revela que «la individual és la meva millor prova, per la meva resistència física, capacitat de concentració i facilitat per mantenir un ritme constant. Però a Villars-sur-Ollon em va faltar ritme en una prova amb oponents d'altíssim nivell».
Completar la cursa perfecta
La segona prova individual, l'esprint, va reportar l'or olímpic a Maria Costa i el bronze a Ot Ferrer. Andreu Sarrà sentencia que «Maria Costa va fer la cursa perfecta. Va ser espectacular, va completar una exhibició en cada sèrie».
L'esprint és una prova de curta durada, d'entre tres minuts i mig i cinc minuts. El guanyador és el més ràpid a completar un recorregut que inclou una pujada, una baixada i diverses transicions. Després d'una eliminatòria inicial, es disputen els quarts de final, les semifinals i la final. Els esquiadors competeixen en grups de sis. Els tres millors passen a la ronda següent. «Ho ratifico, tot va sortir a la perfecció a l'esprint. A la meva semifinal, vaig coincidir amb les tres primeres de l'individual, però vaig poder superar-les i imposar-me i, a la final, em vaig posar en primera posició de seguida i vaig poder mantenir-la», relata la santpedorenca. Ares Tor-ra va competir fins a semifinals.
Ot Ferrer lamenta que «després de ser primer a la meva semifinal, una posició que no havia aconseguit mai, una relliscada a l'inici de la final em va relegar a l'última posició, però vaig poder remuntar fins assolir la medalla de bronze».
Per a Helena Salvany, «la medalla de bronze al relleu mixt «va ser la cirereta del pastís, la recompensa a quatre anys d'entrenaments i sacrifici, el premi a la constància d'uns esportistes amb les idees clares tot i la seva joventut». Ares Torra relata que «tots quatre teníem ganes de fer-ho bé. Maria Costa va fer el primer relleu i ens va deixar en tercera posició, rere Suïssa i Itàlia. Marc Ràdua va mantenir el tercer lloc. Al meu torn, l'esquiadora francesa em va superar, però jo vaig atrapar la italiana. Després, el caràcter competitiu de l'Ot va deixar l'equip a dos segons de la medalla d'argent».
Andreu Sarrà considera que «la progressió de Maria Costa, Ot Fer-rer i Ares Torra els ha situat en el camí de ser membres de la selecció estatal absoluta per poder competir en les proves de la Copa del Món masculina i femenina. «A més, si l'esquí de muntanya és esport olímpic als Jocs d'Hivern del 2026, a Milà-Cortina d'Ampezzo hi podrien prendre part en el moment àlgid de la vida esportiva», conclou el tècnic berguedà.
