Els catorze punts de marge amb què el Cadí va viatjar a Landes no van servir de res. Ni el 0-7 inicial que l'equip de Bernat Canut va fer endossar a les propietàries de l'Espace François Mitterrand va tenir cap utilitat. Les de la Seu, que ho tenien tot de cara per passar l'eliminatòria de setzens de final, va acabar fonent-se com un terròs de sucre en un vas de llet. Però la fosa va ser brutal. De fet, mentre les franceses creixien i creixien, Moore, Wiese, Bahí i companyia es feien petites. Fins a caure amb estrèpit i quedar fora d'Europa.
És veritat que la primera participació europea en la història del club ha estat brillant. Però el final, ple de dolor. Tant que genera molts interrogants per tornar a afrontar amb garanties una competició domèstica que les darreres jornades, més o menys, millor o pitjor, s'ha acabat indigestant. El que és clar és que a Landes no va sortir res de res. El 0-7 va ser un miratge i després, el Landes, amb només set sèniors, va ser una màquina de fer bàsquet davant d'un equip que no va tenir cap referent. I que quan Laura Peña, Irati Etxar-ri o Elin Gustavsson ho van provar, l'encert també es va fer fonedís.
