El Reial Madrid es va endur el derbi de la capital gràcies a un gol de Karim Benzema a la segona part (1-0) que serveix als blancs per consolidar la seva condició de líder, i guanyar, set anys després, a l'Atlètic de Madrid al Santiago Bernabéu en un partit de Lliga.

Set anys que el Reial Madrid sense fer caure al seu veí a casa. Aquest dissabte va posar fi a l'excel·lent ratxa dels matalassers, que havien agafat cert gust a jugar a Chamartín. El gol de Benzema va resoldre un partit que va tenir de tot. Domini visitant en la primera part i millora merengue a la segona. Els canvis van ser clau en l'esdevenir de l'enfrontament.

Malgrat viure en moments diferents, uns en la cresta de l'onada i els altres qüestionant l'estil i augmentant els dubtes, va ser l'Atlètic qui va tenir la paella pel mànec en l'acte inicial. Els de Simeone van gaudir de fins a tres ocasions clares per batre Courtois, però ni Correa, ni Vitolo, ni Morata van poder obrir el cadenat del belga.

Els de Simeone van anar a més i van fer més mal buscant l'esquena a Varane i Ramos amb la velocitat de Morata. En una d'aquestes pilotes llargues van demanar penal de Casemiro a l'exdavanter de el Reial Madrid. El contacte va ser insuficient per a l'àrbitre, que va decidir no xiular res. Ni tan sols va acudir al VAR per sortir de dubtes.

Era evident que Zidane necessitava tocar alguna tecla per donar la volta a el partit, sobretot per frenar la sorprenent comoditat que té l'Atleti per jugar sense protagonisme. Tot va girar al descans. Zidane va desarmar el centre de camp per donar pas a Vinicius. El brasiler -sense encert com sempre de cara a gol- va ser l'únic que es va atrevir a encarar i el seu regat va donar molta pólvora als blancs. De fet, la jugada del gol va néixer en els seus peus abans que Mendy lliurés un caramel a Benzema. La connexió francesa va treure rèdit per al tretze vegades campió d'Europa. Mendy es va afartar de qüestionar a Vrsaljko i el seu centre va ser rematat per Benzema, que va aparèixer a l'àrea com una exhalació. El gol va ser de davanter centre, una rematada que va recordar a Hugo Sánchez o Van Nistelrooy. Una guspira al primer toc que va apagar l'efervescència blanca i vermella.

A l'Atlètic, el pla es va esvair amb l'adéu de Morata, que va haver de ser substituït per lesió. El del planter del Madrid va deixar orfe als seus en els metres finals i el full de ruta reclamava el protagonisme d'un Lemar que segueix lluny del seu millor nivell; i d'un Carrasco que redebutar després de la seva tornada a la capital any i mig després. Res. Aigua. No hi va haver opcions per a un Atlètic que es va quedar sense arguments davant la solidesa de el Reial Madrid. En total, 21 partits sense conèixer la derrota, liderat formigonat i victòria moral davant el veí que s'havia acostumat a sortir somrient del Santiago Bernabéu. El derbi de la capital torna a ser de color blanc.