Pedro Martínez va escriure ahir al matí una piulada a Twitter dirigida al seu homòleg de l'Obradoiro, amb qui s'enfrontaria a la tarda, Moncho Fernández. Li deia: «Està plovent!», res estrany a la capital gallega, d'altra banda. El tècnic compostel·là no li va respondre, almenys a través de les xarxes, però tant l'un com l'altre devien pensar, al final del partit de la tarda, que Déu n'hi do com va ploure. Però no aigua, sinó triples. Dinou, en va clavar el Monbus Obradoiro, que va desempatar la igualada a vuit triomfs, i va endur-se el bàsquet average, davant d'un rival directe que ahir no ho va ser.
El Baxi Manresa, que al migdia es va saber que disposaria de Toolson, va passar-se gairebé tot el partit d'ahir sense recuperar-se de la trompada de dimarts a Oostende. Aquell parcial de 45-14, que va transformar un 40-58, que deixava l'equip amb un peu als vuitens de final dos dies després d'haver plantat cara a tot un Madrid, en un 85-72 que provoca que tot s'hagi de decidir dimecres, va fer molt mal. Mal en la moral d'un conjunt que s'ha aixecat de la fatalitat molts cops enguany, però que sembla que arriba amb el ganxo a la pausa per la disputa de la Copa del Rei i per les finestres FIBA. Un grup de jugadors que deixa en quatre triples tot un Madrid, en una gran defensa del tir exterior, no n'hi pot deixar anotar dinou a l'Obradoiro, tot i que els gallecs siguin el conjunt que més ho intenta de la competició. Demostra falta de concentració i intensitat, característiques que ha tingut el Baxi en els darrers mesos i que l'han fet estar tres victòries per damunt del descens i guanyar a pistes complicades com la del Baskonia i la del Joventut. I això que ahir recuperava el seu millor home.
Colpejats des de l'inici
Perquè davant de tot el que falta, és una gran notícia que torni Toolson. I ja que ha de fer un mal partit, millor que el faci ara. El nord-americà ha tingut una lesió que, segons el club, no és lesió (?) i que no se sap com el pot afectar. Ahir va estar erràtic en atac i contemplatiu en defensa. En el primer temps mort, es va voler justificar davant de Pedro Martínez, però aquest no es va empassar l'excusa. No era al partit. Però ni ell, ni uns quants més que no van comparèixer fins que l'Obradoiro ja estava en mode festival i el partit era del tot irrecuperable.
En aquest sentit, tot i l'oportunisme del comentari, cal valorar si és un bon negoci descartar un home com Nelson. Contra el Holon va estar a punt de rescatar ell el partit i a Oostende va intentar recuperar l'equip amb accions de caràcter, tot i que amb errades. En un equip depressiu fa falta gent com ell, tot i que també dos bases (Cvetkovic i Dani Pérez), i l'estrella (Toolson) en l'exterior. També hi ha deutes amb els jugadors de quota. Potser el proper dia entra en el lloc d'un Dulkys que fa partits que no hi és. Però aquesta ja serà una altra història.
Preparant el futur
Perquè com a mínim, després d'anar perdent per 22 punts a la primera meitat i per 26 a l'inici de la segona, el Baxi va tenir la virtut de no deixar-se anar i de caure per una diferència abismal, un fet que en d'altres èpoques passava. Entre Eulis Báez, alguns suplents i la professionalitat de l'equip, la derrota per catorze punts pot no fer tan mal a qui no veiés el partit. I, sobretot, comença a preparar tothom per a una setmana molt important. Dimecres, el Baxi es juga el futur a Europa, i uns 20.000 euros que no van mai malament, i dissabte arriba la revelació de la lliga, un Casademont Saragossa al qual es va estar a punt de vèncer el dia que va fer-se mal Ferrari. Serà qüestió d'aixecar-se, amb el suport del Congost, i trencar el parcial encara obert d'Oostende.
