Coneixedor dels resultats de la jornada de dissabte, el Manresa FS havia de vèncer el CN Sabadell al Pujolet per conservar la posició de play-off (quart lloc). Els manresans van començar el partit endormiscats, d'acord amb l'horari vespertí de diumenge a la tarda, amb la sensació de no haver superat encara la migdiada. Els de Sito Rivera eren superats per un rival que sí que va apostar per un ritme molt més ràpid i una pressió d'allò més intensa des del primer moment. No obstant això, les imprecisions protagonitzaven les accions dels dos equips. Per sort, la solució passava per l'efectivitat de cara a porteria, i en això sí que van estar especialment afortunats els blanc-i-vermells. Els tres primers gols (Asis, Ambrós i Nil) donarien ales a l'equip i farien despertar del tot els manresans. Però el CN Sabadell no havia, ni molt menys, desaparegut del partit. Perquè Adil, que s'enfrontava al seu ex-equip, on va militar la temporada passada, va afegir al seu bon rendiment i encert un plus de motivació extra per neutralitzar les ocasions rivals. No podria fer res, això sí, en el punxot escurat al pal d'Arderiu, que retallava diferències al marcador. I just després perdonaria Ametlla el 3-2, quan el més fàcil era marcar. Després d'aquests minuts més delicats, Asis segellava el 4-1 des dels deu metres. Un gol que donava coixí i relativa tranquil·litat per encarar la segona part.

El Manresa FS afrontava la represa amb un avantatge còmode -més al marcador que no pas a les sensacions en pista-, i no estava disposat a posar-se nerviós ni perdre els papers. Mantenint la posició i controlant la situació defensivament, va cedir la iniciativa a un CN Sabadell obligat per les circumstàncies a jugar a contrarellotge. El partit entraria en una fase de punt mort on no passaria gran cosa, més enllà d'ocasions successives a les dues àrees que acabarien sense resolució. Es va posar una mica més interessant quan el Manresa FS va arribar a la cinquena falta i el CN Sabadell es va disposar a jugar de cinc. El Manresa FS hagués pogut sentenciar el partit aprofitant les ocasions en què veia la porteria buida, però ni uns ni altres van fer gol. Només a les acaballes del matx, a mode de propina, Corvo i Lavado van ajustar el 6-1 definitiu.