El 27 d'abril passat el Barça va guanyar la que fins ara és l'última lliga a les vitrines. L'equip de Valverde va superar el Llevant per 1-0, amb gol de Messi, en un més dels mals partits amb Valverde a la banqueta. Va acabar demanant l'hora i els valencians van errar el que no està escrit. Ahir, el nou equip de Setién no es va diferenciar gaire d'aquell. Amb el mateix dibuix, amb la mateixa davallada física i amb els mateixos patiments i Ter Stegen de salvador. De moment, la metamorfosi promesa, segurament condicionada per les moltes baixes, és només un desig i arriba una setmana dura, amb l'Athletic a la Copa i el Betis a la lliga. Si algun d'aquests equips, i sobretot a fora, arriba a enganxar els blaugrana durant la segona part d'ahir, no estaríem parlant de victòria barcelonista.
L'equip blaugrana va tenir una primera meitat molt plàcida. Veient que davant del Leganés li havia anat bé el sistema 4-3-3, Setién el va repetir. A més, si hi comptem que Arturo Vidal no podia jugar ahir per les molèsties físiques que ja li van impedir entrenar-se, a la plantilla hi ha faves comptades i no s'hi poden fer gaires experiments. Això sí, amb el nou sistema sembla que Semedo ha guanyat la partida a Sergi Roberto. El portuguès, que ja va generar el primer gol dimecres, va fer un gran inici de partit amb jugades de mèrit. El fet que no tingui extrem a la seva banda i que Ansu jugui a l'esquerra, on ha de jugar, li obre un món de possibilitats en atac per damunt d'un Jordi Alba que ahir estava més retingut.
Al barça li va costar trobar l'àrea, però es veia que quan la trobés ho faria amb facilitat. El Llevant no pressionava bé, tot i que ho intentava, i deixava molt espai a darrere. Al minut 12, Ansu va internar-se i va donar la pilota a Messi que, amb un excés d'ús de la cama esquerra, va rematar desviat. Les llargues combinacions blaugrana donaven menys rendiment que les transicions, com una de Griezmann que, a passada d'Alba, va encarar el porter i va rematar amb l'exterior de l'esquerra fluix i fora. El ritme era baix. Rakitic va enviar a fora i Messi va posar a prova Aitor fins que van arribar dos minuts màgics.
Resolució en 103 segons
Va ser al minut 30 quan Messi va quedar parat al mig del camp i va veure la desmarcada a l'espai d'Ansu. Aquest va arrencar i no va caure en fora de joc de poc. La gran passada de l'argentí la va recollir el jove del filial, que va encarar Aitor i va resoldre amb facilitat. Sense temps per reaccionar, Messi va tornar a recollir l'esfèrica a l'àrea, va buscar la rematada de tota la vida i, en veure que li tapaven els espais, va cedir a Ansu. Aquest va xutar i Aitor se la va empassar per sota les cames.
Fins al descans, el xou de Semedo. Primer, en una acció espectacular, amb retallada, croqueta i rematada amb l'esquerra al travesser que hauria estat el gol de la jornada, i probablement de la seva vida. Tot seguit, nova internada i bona centrada, però Griezmann, amb tot a favor, va rematar a fora.
El Llevant perdona
La segona part ja no va ser igual. És cert que el Barça va dominar, va tenir una primera ocasió de cinc jugadors amb rematada a fora de Busquets i si Messi no hagués estat tan egoista buscant el seu gol, segurament n'hauria caigut un altre. Però no és menys cert que el control es va perdre i el Llevant, sense complexos, va tenir sis arribades clares a l'àrea del porter alemany.
Així, tot es va descontrolar amb un rebot en l'àrbitre Cordero Vega, que va despistar els blaugrana i va servir un bot neutral per al Llevant que va acabar en un xut de Morales, parada del porter i rematada de Rochina fora. Després va ser Melero qui va posar a prova Ter Stegen i també van disposar de bones oportunitats els suplents Hernani i Bardhi i, sobretot, Roger Martí en una desatenció entre el porter i Arthur. Simptomàtics són els canvis de Setién. Va retirar dos davanters, Griezmann i Ansu, per situar dos mitjos, Sergi Roberto i Riqui Puig. Però ni així. El partit era d'anada i tornada (com amb Valverde) i això el feia perillós, sense davanters al camp. Sort va tenir el Barça que el xutàs de Rochina, que va picar en Vezo abans d'entrar i va despistar Ter Stegen, va arribar al descompte. El mateix Rochina va tenir l'últim xut, però el va enviar a fora. D'haver entrat, no hauria estat del tot injust.
