03 de febrer de 2020
03.02.2020
FUTBOL | LLIGA SANTANDER

Zidane torna a tenir el Madrid on volia partint de barrar la porteria als rivals

Els blancs encaixen només mig gol per partit i així compensen l'absència de Cristiano Ronaldo

02.02.2020 | 23:53
Zidane ha recuperat elements que semblaven perduts, com Isco

Fa gairebé un any el Reial Madrid ja havia tancat la temporada tres mesos abans d'hora. En una setmana va quedar eliminat de la Copa pel Barça, sense opcions a la lliga i fora d'Europa, golejat per l'Ajax. Va caure Solari i va tornar Zidane, que va tancar l'exercici com va poder. La marxa de Cristiano Ronaldo va fer molt mal a l'equip, que va afegir als seculars problemes defensius una inhabitual falta de rematada, exemplificada en les pífies de Vinícius.

Un any després, el Madrid encadena 21 partits sense perdre, ha guanyat un títol, la Supercopa, és líder de la lliga i tot sense tenir dos dels homes que cobren més, Gareth Bale i Eden Hazard. A més, polèmiques a part, el conjunt blanc transmet una sensació de seguretat que no mostrava des que el seu actual entrenador el va deixar, l'estiu del 2018, just després de la tretzena Copa d'Europa.

Tot un seguit de fets han provocat que el Madrid hagi experimentat una metamorfosi positiva en aquest període de temps. Però tots ells parteixen d'un: la seguretat defensiva. En els darrers 27 partits entre Courtois i Aréola només han rebut 14 gols, poc més de mig per partit.


París com a arrencada de tot

El 18 de setembre el Reial Madrid va ser golejat per un París Saint-Germain que no disposava ni de Mbappé, ni de Neymar, ni de Cavani. El 3-0 va fer molt mal i es veia a venir un altre desastre. Però en el partit següent l'equip va gua-nyar Sevilla (0-1) i va començar a fer-se fort a darrere. La prioritat del tècnic francès va passar a ser no rebre gols i per això va començar a utilitzar més joventut en defensa (el lateral Mendy) i a nodrir el centre del camp.

El millor Madrid dels últims anys va ser el del 2017, quan va derrotar la Juventus a la final de la Champions per 1-4 i va guanyar la lliga. Aquell equip disposava de quatre centrecampistes (Casemiro, Kroos, Modric i Isco) que remenaven el partit i d'un Cristiano en forma. Ara, sense el portuguès, no es podien fer tants gols, però es podia tancar la porteria.

Courtois, el porter belga que va destronar l'estimat per l'afició Keylor Navas, va començar a estar més protegit quan Zidane va descobrir el desplegament físic del jove Fede Valverde, el qual, unit a la feina habitual de Casemiro, va contribuir a una doble muralla. I el Madrid es va convertir més en un equip que en una suma d'individualitats. Segurament, per això no ha notat gaire la falta d'una estrella com Hazard.


Recuperant elements

Així, a partir de no rebre gols, la idea de Zidane és que algun o altre caurà a la porteria de davant. A més, el francès, amb la seva aura, és especialista a recuperar casos perduts. Isco ha passat de la graderia a ser titular en partits grans com el de dissabte contra l'Atlètic de Madrid, tot i que el seu rendiment no arriba al dels seus millors anys. Però almenys treballa. El mateix Vinícius no va ser convocat en alguns enfrontaments, però contra l'Atlètic va revolucionar el partit. Zidane, que va guanyar la lliga del 2018 gairebé amb un equip B, torna a tenir una plantilla àmplia i la gestiona perfectament.

Si hi unim els dubtes del Barça i de l'Atlètic de Madrid, els seus principals rivals al campionat domèstic, i la fortuna en alguns finals de partit (com amb el gol de Benzema a València) i en algunes decisions arbitrals (davant del Sevilla o de l'Atlètic mateix) tornem a trobar que parlar de la flor de Zidane és un pèl simplista. El francès ha fet bé la feina i ha canviat l'ànim d'un mort. El Madrid no és brillant, però és rocós, i avui en dia aquesta és una gran virtut.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

LaLiga

Quan sentim junts, sentim més gran

Un grup de WhatsApp entre aficionats d'equips rivals? L'experiment sonor 42 passions va fer bategar els seus cors a l'uníson seguint el ritme de la identitat sonora d'LaLiga


L'últim El més llegit