El velòdrom Lluís Puig de València va ser l'escenari, dissabte, d'un nou capítol de l'idil·li de l'atletisme femení de l'Avinent Manresa amb els clubs de l'elit estatal els darrers anys, malgrat que els mitjans econòmics que tenen per fer el pressupost són substancialment superiors al que repercuteix lògicament en el potencial esportiu. La nova fita esportiva va ser una treballada setena posició en la final de la Copa Iberdrola de clubs de Divisió d'Honor en pista coberta (Campionat d'Espanya absolut).

El camí per arribar a l'elit va iniciar-se la temporada 1992-93 quan les noies de CA Manresa van assolir l'ascens a Primera Catalana en un míting disputat al complex esportiu de Can Dragó de Barcelona el 6 de juny del 1993. Des de llavors fins a dia d'avui, la progressió de l'atletisme femení manresà i bagenc ha estat imparable, amb satisfaccions rere satisfaccions per a la família atlètica.

A l'any1996, en un octogonal disputat a l'Estadi Municipal d'Atletisme del Congost, l'equip manresà va assolir l'ascens a Primera Divisió Nacional (aire lliure), fet que mai havia assolit l'entitat manresana. Van venir després uns anys de consolidació del projecte en aquesta categoria estatal fins que el 2002, a Getafe, en la final de Primera Divisió Nacional, l'equip manresà va proclamar-se campió, i va aconseguir l'ascens a Divisió d'Honor B. L'any següent, la realitat esportiva de la nova categoria estatal -molt per sobre del potencial de l'equip manresà- va conduir de nou l'equip manresà a la Primera Divisió Nacional.

Arriba Avinent Implant System

El descens de categoria va servir de maduració del treball. Es va concretar l'acord de l'empresa Avinent Implant System, que ha estat fonamental per donar consistència al projecte esportiu aquestes darreres temporades.

El dissabte 28 de juny del 2014 en la final de Primera Divisió Nacional que es va disputar a Tres Cantos (Madrid), l'equip manresà, en una final d'infart, va proclamar-se subcampió d'Espanya de la categoria i va assolir l'anhelat ascens a la màxima categoria estatal: la tan desitjada Divisió d'Honor. El periple de l'equip manresà des de llavors fins a dia d'avui ha superat totes les previsions que es podien tenir des de tots els estaments de l'entitat: temporada 2014-15 (tretzenes); temporada 2015-16 (novenes i equip campió de la final B disputada a Valladolid); temporada 2016-17 (vuitenes a la gran final de Divisió d'Honor que es va disputar a Castelló); temporada 2017-18 (onzenes); temporada 2018-19 (onzenes).

Després de la gesta de dissabte, s'apropa per a l'Avinent Manresa el compromís de la Lliga Iberdrola de clubs Divisió d'Honor 2020 a l'aire lliure (25 d'abril, 16 de maig -les dues jornades classificatòries- i el 13 de juny -la final d'ascens o de descens). L'equip manresà presentarà la millor formació de la seva ja dilatada història. Ho confirma el resum de marques que s'ha presentat davant la RFEA que sumen uns inimaginables, fa pocs anys, 32.693 punts IAAF. La Divisió d'Honor es presenta molt disputada aquest 2020, i cada punt que s'assoleixi serà vital per a la classificació final de l'equip. L'entitat manresana, conscient de la seva limitació esportiva i econòmica, té com a objectiu la permanència tot i que sempre s'intenta mirar amunt per aconseguir objectius superiors.

L'Avinent Manresa ha reunit per a aquest 2020 47 atletes que seran les possibles esportistes que defensaran els interessos manresans en les tres jornades de lliga estatal.