El Barça va treure ahir l'orgull i va evitar quedar sis punts despenjat del Madrid, una distància que, sense ser definitiva, i veient les mancances evidents de l'equip, hauria començat a ser més que important. L'equip de Setién, un tècnic que intenta a contrarellotge fer beure de les fonts del joc ja oblidat al Camp Nou pel canvi d'estil dels darrers temps, va haver de remuntar dues vegades per culpa d'uns problemes defensius que ja no semblen tenir solució aquest curs, i es va trobar després amb les dificultats a pilota aturada. Tot en un duel embogit, contra un Betis que també és un tir a l'aire, però amb una victòria que pot ajudar l'entrenador a insistir en les seves idees. Amb els resultats a favor sempre és millor.
La primera part va ser un recital de tots dos equips sobre com no s'ha de defensar. Seguint les premisses dels seus entrenadors, tant el Betis com el Barça van pressionar buscant les pèrdues de pilota del rival i les van trobar, en el cas dels blaugrana per la poca perícia en el control i encara menys en el replegament, i en la dels verd-i-blancs per deixar molt espai dar-rere de la defensa que es podia trobar amb facilitat.
Problemes amb la pressió
El Betis va sortir a evitar que el Barça combinés, i en un equip en què hi ha elements com Semedo, Junior o Vidal això és bastant fàcil. El portuguès va ser el primer a complicar-se la vida i la seva pèrdua la va aprofitar Fekir per xutar. Lenglet va fer de Gonzalo Pérez de Vargas, el porter de la secció d'handbol, i el VAR va avisar Sánchez Martínez perquè fes el que havia de fer, indicar un penal que va transformar Canales.
Però el Barça va reaccionar ràpidament. Messi, novament fent de Xavi i Iniesta junts, va trobar la desmarcada de De Jong i el neerlandès va ser ràpid per parar la pilota i afusellar Joel. El Barça va prendre el control i va semblar que tot era més tranquil. Però es va complicar el partit ell sol en un mal control d'Arturo Vidal enrere. El Betis va lligar una contra i Fekir va encarar Umtiti, que fa setmanes que ja avisem que no està per jugar un partit d'elit. El defensa blaugrana, com si no el conegués de la selecció, va recular i li va deixar fer el que millor sap fer el mitja punta: xutar amb l'esquerra fora de l'abast de Ter Stegen.
El duel es va convertir en una anada i vinguda constant en què cada arribada era perill. Lenglet va demanar penal en una falta lateral i Sergi Roberto va veure com li perdonaven la segona groga en una falta clara a Aleñá. El Betis va perdonar en un nou xut de Fekir i, ja en el descompte, una falta centrada servida per Messi, i amb falta demanada de Lenglet a Bartra, va acabar amb la pilota morta i rematada per Busquets a gol.
El gol va tranquil·litzar el Barça, que va jugar tota la segona part al camp del Betis. El problema és que, sense Suárez o algú que faci la seva feina, és complicat trobar forats. Sempre es busca Messi i l'argentí tampoc no travessa el seu moment més fi. Es desgasta més de l'habitual en la creació del joc i això provoca que no arribi fresc a la rematada. Ja encadena 25 xuts seguits sense marcar. Ahir, Joel li va treure dues rematades amb la dreta i va estar a punt de repetir la genialitat de l'any passat, però aquest cop el toc va anar fora.
Sense control total
Al quart d'hora de la represa, Setién va buscar més profunditat i va situar Alba a l'esquerra. L'equip jugava a l'handbol, però tampoc no tenia ocasions clares. El porter bètic ja va avisar que el terra era relliscós en un córner anterior i li va tornar a fallar el peu en el gol. Falta lateral que llança Messi, i Lenglet salta per damunt de Guido i remata a porteria. Celebració efusiva, possiblement pel passat sevillista del central.
Tot semblava de baixada quan Fekir, el millor del seu equip, es va deixar expulsar amb dues targetes seguides per protestar, però Lenglet li va voler donar emoció forçant la segona groga per una falta innecessària a Joaquín. El Betis va tornar a creure-hi i va aprofitar que el Barça no sentenciava a la contra, tot i que en la darrera jugada, ni el col·legiat ni el senyor del VAR no van voler indicar el penal més clar de la història de Bartra a Messi. Ja era igual. Victòria i a seguir amb la batalla.
