Jaume Ponsarnau havia estat a punt de guanyar el Barça aquesta temporada quatre vegades i totes se li havien negat en el tram final. Ahir va tornar a demostrar que sap fer jugar el seu equip davant del conjunt de Pesic i va acabar l'obra. El València va deixar a la cuneta el campió dels dos últims anys, el primer cop fort al faraònic projecte blaugrana d'aquesta temporada. El mal partit dels homes de banqueta va triturar els catalans, que s'hauran d'aixecar per afrontar la resta de la temporada, en què van bé a la lliga i a Europa, però ja amb la por del fracàs al cos i, potser, amb dubtes sobre el futur de Pesic a la banqueta.
El quintet inicial del Barça va arrencar molt bé el partit, amb concentració i trobant primer un triple de Delaney i després les accions a prop de la cistella per situar un 8-0 de sortida. Els valencians van intentar reaccionar buscant Dubljevic i San Emeterio. Amb un triple d'aquest últim van arribar a situar-se a un sol punt (13-12). Però l'equip de Pesic tenia bons moments. Un triple de Claver i una cistella de dos de Mirotic van obligar Jaume Ponsarnau a demanar temps mort amb el resultat de 18-12.
L'entrada a pista de Quino Colom va ser clau. El base andorrà va dirigir millor l'equip. Primer trobant Tobey, després veient com Abalde feia un bàsquet i després finalitzant ell amb un llançament de dos que provocava que el quart finalitzés amb el primer avantatge taronja (18-19).
Caient en els mateixos errors
Era l'inici del viacrucis del Barça en el segon quart. La segona unitat, amb Hanga, Kuric, Abrines, Oriola i Davies, no va funcionar en cap sentit. Molt erràtica a davant i sense capacitat defensiva, va permetre un increïble parcial de 0-20 en contra, amb bàsquets de Doornekamp i d'un inspiradíssim Tobey. Així, en un tres i no res es va passar a un 18-32 que provocava que els blaugrana haguessin de remar, com havien fet tants cops contra el València en aquesta temporada.
Va ser tornar a posar els titulars en pista i canviar tot. El Barça va trobar Mirotic i una bona defensa per remuntar la diferència i empatar a 15 segons amb un triple de Delaney. El tir de tres de Doornekamp, però, va permetre als taronja arribar amb avantatge a la mitja part del duel (38-41).
El tercer quart va ser un calc de la primera meitat. El Barça va tornar a dominar amb el seu equip inicial, amb un gran Mirotic, que sostenia l'equip, però el conjunt català, que aquest cop va tenir més estona els titulars en pista, no aconseguia escapolir-se del seu rival gràcies a les accions de molt mèrit d'homes com Ndour, San Emeterio i, en última instància, de Dubljevic. El 52-50 va ser l'últim avantatge blaugrana perquè, a partir d'aquest moment, novament amb uns nefastos relleus a la pista, el València va trobar primer el seu pivot serbi i després una altra vegada la direcció de Colom, qui, amb un triple, va tornar a donar deu punts de diferència als valencians, que serien dotze a l'últim descans.
En el darrer període va ser Tobey qui va brillar. El pivot va situar onze punts d'avantatge (63-74, a 4.48). Aleshores el Barça va reaccionar, amb més cor que cap i amb errades a mans plenes en els triples. Es va situar a dos punts (77-79, amb un triple de Hanga a 10 segons), però el carrusel de tirs lliures no el va afavorir, tot i que Higgins va llançar a errar un tir lliure per empatar. La cinquena de Ponsarnau era la bona.
