«Ens vam aplegar abans de començar a entrenar-nos un dia totes, perquè bé ens havíem d'aprendre les normes abans de començar a jugar. Gairebé cap de nosaltres no les sabia». Fina Casas, una de les integrants de l'equip de futbol femení que es va formar al terme municipal de Sant Mateu de Bages el 1979, recorda com va ser aquell començament. Érem lluny de l'època actual. En una setmana en què, justament, s'ha firmat el primer conveni per a les futbolistes d'elit, onze de les pioneres de la pràctica d'aquest esport per part de les dones a casa nostra s'han tornat a reunir per recordar unes aventures que semblen ben bé d'un altre món.

Des d'un partit amb l'Ardèvol

Casas recorda que «tot va començar l'agost del 1979. Des d'Ardèvol ens van demanar si podíem crear un equip de futbol femení per competir contra elles en la Festa de les Noies del seu poble». D'aquesta manera, «ens vam reunir un grup de joves de Sant Mateu de Bages i de Castelltallat [nucli inclòs dins del municipi] que ens coneixíem arran d'altres activitats que practicàvem conjuntament. Vam buscar algun reforç de fora i, després d'entrenar-nos una mica i d'aprendre les regles del joc, vam debutar al camp de l'Ardèvol».

Aquella primera experiència va anar molt bé i l'equip ja no es va desfer. Casas recorda que «vam jugar amistosos contra equips d'Artés, Calders, la Molsosa, Sant Vicenç de Castellet. Llavors no n'hi havia gaires». Els partits com a locals els disputaven a Fonollosa, ja que al poble de Sant Mateu no hi havia un camp de futbol estable, només l'esplanada plena de pedres que es pot veure a la imatge de dalt i que es feia servir per la festa major. Els entrenaments «els dúiem a terme al Congost, ja que moltes treballàvem a Manresa».

Un campionat autogestionat

Així, gràcies al fet que cada cop sovintejaven més aquests partits, «es va crear una petita lliga intercomarcal. Recordo que la coordinava un senyor que es deia Catot. A part dels equips anteriors també s'hi van afegir equips de la Colònia Rosal i de Torroella de Baix». Al final de cada temporada s'organitzava un partit en què les jugadores es dividien entre les seleccions del Bages i del Berguedà, és a dir, una mena de partit de les estrelles de futbol femení de principi dels vuitanta. A més, «durant dues festes majors de Sant Mateu ens enfrontàvem a un combinat de veterans del poble. Ells ens van guanyar tots dos cops».

Al cap de cinc anys de la formació de l'equip, aquest es va dissoldre «i algunes de les jugadores vam seguir jugant uns anys més a equips com el Torroella de Baix i el Sant Fruitós. Fins i tot unes quantes van integrar seleccions catalanes de futbol femení».

Ara, quatre dècades després d'aquells partits, que segurament els aficionats masculins de l'època es prenien més com una activitat folklòrica que un esport, menystenint l'esforç d'aquelles esportistes, unes quantes d'elles es van retrobar, van compartir un dinar i, com explica una altra d'elles, Pilar Duocastella, «fins i tot vam fer uns quants tocs de pilota».

Segurament si juguessin ara tindrien més mitjans, però els records ja no serien iguals.