El Reial Valladolid ha sumat aquest diumenge molt més que una victòria, per la qual ha hagut de treballar amb intensitat durant tot el partit, davant un Espanyol que ha portat als locals al seu terreny, amb un joc molt pausat, però que finalment han aconseguit trencar els davanters, Sandro i Guardiola.

Tots dos equips han saltat amb el 4-4-2 com a esquema tàctic per a un partit transcendental, en què han buscat controlar la pilota des del primer minut, i encara que han estat els locals els que han mostrat més empenta, se'ls ha notat aquesta pressió que es fa evident al seu feu i que ha derivat en un joc lent i amb poca profunditat.

Això ha fet que el primer xut a porta trigués a arribar 21 minuts, amb Óscar Pla com a protagonista, però ha sortit ras i molt fluix, de manera que Diego López no ha tingut cap dificultat per atrapar la pilota. Un primer pas per intentar trencar la intensa barrera imposada pel quadre català.

Diego López veia la segona targeta groga en el minut 24, deixant al seu equip amb un jugador menys. Un important handicap per a l'Espanyol i, a priori, un esperó per als val·lisoletans, encara que la veritat és que no es creaven ocasions de perill, i els llançaments arribaven des de l'exterior i sense intenció.

L'Espanyol s'ha tancat al seu camp, buscant sorprendre en alguna contra després del robatori de pilota al centre de camp o pilota parada, el que ha estat a punt d'aconseguir, en una jugada de continuïtat després d'un llançament de falta, però la rematada de cap de Calleri, a boca de canó, ha estat interceptat per Masip.

La sensació que produïa el partit era que, tot i que el Reial Valladolid controlava la possessió de l'esfèric de manera notòria, l'Espanyol oferia més perill quan s'apropava a l'àrea blanquivioleta. Però ni els uns ni els altres han estat capaços d'inaugurar el marcador abans de la mitja part.

Amb la mateixa parsimònia amb què ha finalitzat el primer temps, s'ha reprès el segon. El més lògic hauria estat que els locals aportessin més velocitat a el joc, i més sent un més sobre la gespa, però les bandes romanien molt estàtiques i s'arribava amb comptagotes a l'àrea contrària.

En una d'aquestes jugades, Ünal ha aprofitat un robatori de pilota per enxampar descol·locada a la defensa visitant i oferir un centre a Toni Villa, que ha rematat sol, però a la dreta de la meta catalana. La desesperació s'ha afegit a la falta de ritme en el Reial Valladolid, que no trobava idees en la faceta creadora.

Però tampoc han baixat els braços. I aquest treball s'ha traduit en una bona jugada de Carnero, que ha decidit disparar des de l'exterior de l'àrea i el rebuig ha caigut als peus de Sandro, que ha rematat amb potència per superar el porter de l'Espanyol i pujar, per fi, el primer gol al marcador.

Aquest gol ha donat ales als de Sergio González, que han decidit abocar-se al àrea periquita per buscar el gol de la tranquil·litat. No s'ha fet esperar i, cinc minuts després del primer gol, Guardiola aconseguia tornar a traspassar la meta guardada per Diego López, després d'una bona jugada d'Ünal.

El que no havia passat en vuitanta minuts, s'ha concentrat en els últims compassos, en què hi va haver lloc per a un penal a favor dels d'Abelardo, que el col·legiat ha assenyalat després de consultar el VAR i que es va encarregar de transformar Embarba amb el temps reglamentari ja complert.

No hi ha hagut temps per més i el Reial Valladolid s'ha pogut respirar en aconseguir una treballada victòria que no només li aporta tres punts més a la classificació, sinó que li permet augmentar encara més les distàncies respecte a un rival directe.