«Volia que el meu comiat del tennis fos dolç, plaent, desitjat. No volia una retirada ingrata, no anhelada, forçada per les lesions. Per això vaig tornar al tennis professional la primavera del 2015, per jugar una o dues temporades i acomiadar-me de manera gratificant, en pau. Ho he aconseguit, deixo el tennis sadollada, però després d'una etapa final de cinc exercicis».
María José Martínez va anunciar la seva retirada definitiva a final de desembre, als 37 anys, després de 21 temporades al circuit professional femení (WTA). La tennista de Iecla establerta al Bages des de la tardor del 2005 es retira amb un llustrós full de serveis que inclou 5 títols individuals, 21 en la modalitat de dobles, entre els quals un Màsters, a més de la participació en dos Jocs Olímpics. Martínez també ha estat semifinalista en sis ocasions d'un torneig del Grand Slam, tres en dobles i tres en dobles mixtos.
Una decisió madurada tot un any
«Prendre aquesta decisió no ha estat fàcil. La determinació és fruit d'un procés de reflexió que ha durat un any. No ho exterioritzava, però madurava aquesta possibilitat» revela María José Martínez.
El desembre del 2018, després de figurar entre les vuit millors parelles de dobles femenins i de participar en el segon Màsters consecutiu, la parella tennística integrada per Andreja Klepac i la murciana es va trencar. María José Martínez es va preguntar aquell Nadal «si aquell fet no era una senyal de la imminència de la meva retirada», però es va mantenir fidel a la idea inicial de competir durant l'any 2019.
La precipitada decisió va impedir a ambdues tennistes trobar nova parella i per això van reconstituir el duet de forma temporal i juntes van prendre part als tornejos de Sydney, Indian Wells i Miami, així com a l'Obert d'Austràlia. «L'experiència va ser reeixida. Vam ser semifinalistes a Sydney i vam arribar als quarts de final a Austràlia», detalla la tennista de Iecla. Tot i això, Andreja Klepac va donar per finalitzada una fructífera relació de més dues temporades i Maria José Martínez va haver de buscar una altra parella.
L'aliança que va establir aleshores amb la jove tennista castelloneca Sara Sorribes va reportar a la parella el primer títol de la temporada, el primer diumenge de maig, a Rabat. «Vam constatar que la seva joventut, agressivitat i motivació i la meva experiència feien un còctel prometedor», valora Martínez. Però Sara Sorribes es va lesionar en el partit de les primeres rondes individuals de Wimbledon que la va enfrontar amb Caroline Wozniacki.
La tercera parella del curs de Maria José Martínez va ser la croata Darija Jurak. Juntes van conquerir l'últim títol de la tennista murciana, el WTA Bronx Open, a Nova York, el 23 d'agost. Després de disputar els oberts de Wuhan i Pequín, a finals de setembre, Martínez va decidir centrar-se en els estatals per clubs d'Espanya i França, que va disputar amb el RCT Barcelona i amb el TC Colomiers. «El darrer partit abans de penjar la raqueta el vaig jugar l'1 de desembre amb el club francès».
Una última etapa fructífera
El Tennis Club Colomiers, amb qui María José Martínez ha mantigut una extensa vinculació, va ser decisiu en el retorn a les pistes de la murciana. «Van contactar amb mi la tardor del 2014. Em necessitaven per jugar l'estatal de clubs. Feia sis mesos que havia estat mare i divuit que no competia, des de Roland Garros 2013. Ni tan sols m'entrenava. Però la seva insistència em va convèncer». Amb només tres setmanes de preparació, María José Martínez va ser decisiva en el bon paper del club occità als estatals, alhora que va constatar que podia tornar a competir amb les millors. «Vaig imposar-me a tennistes com Andreja Jurak en els partits individuals. Va ser una injecció d'adrenalina».
Martínez va decidir reprendre la seva carrera professional, això sí, només en la modalitat de dobles, i va retornar al circuit WTA a Miami, el març 2015, on va jugar el seu primer torneig professional el 2001.
En aquestes cinc temporades, Maria José Martínez ha afegit cinc títols de dobles al seu currículum, ha participat en dos Màsters, ha estat tres vegades semifinalista d'un torneig de Grand Slam en dobles mixtos (a Wimbledon'2017 i als Oberts d'Austràlia del 2018 i del 2019) i s'ha reincorporat a l'equip estatal de Copa Federació.
El suport exemplar del seu marit
El paper del Joan, el marit de María José Martínez, «ha estat decisiu per tal que jo complís el meu somni de retornar al tennis», sentencia la tennista murciana. «El Joan va deixar la feina per fer-se càrrec de la nostra filla Andrea», explicita. «Durant aquest lustre, ha assumit el paper de pare, les feines i la gestió de la llar i sovint, també, el de mare. El meu marit reconeix que ha estat més dur que treballar per a una empresa, però ha establert un vincle afectiu brutal amb la nena, la complicitat que tenen és immutable», emfatitza María José Martínez. Aquests últims mesos «el Joan ha reprès la seva carrera professional en l'àmbit comercial i jo començo a recuperar el temps perdut amb l'Andrea. La nena està eufòrica, transmet plenitud ara que pot gaudir del pare i de la mare».
Ser mare i tennista professional
Per a María José Martínez, a més de la implicació del seu marit, «saber organitzar-se ha estat clau per poder afrontar el circuit WTA i exercir de mare», almenys a temps parcial. «La meva família m'ha acompanyat a les gires més llargues i llunyanes i he maldat per concentrar els entrenaments als matins per tenir les tardes lliures, fins i tot en els tornejos».
Tot i això, la murciana reconeix que «amb algunes excepcions, com la de la tennista alemanya Tatjana Maria, la majoria de jugadores opten per ajornar la maternitat i ser mares després de deixar el tennis».
A més de gaudir de la seva filla Andrea, en els propers mesos la tennista de Iecla vol tenir temps «per assaborir tot el que he fet aquests últims vint anys. Quan competeixes no pots fer-ho». Alhora, María José Martínez revela que «amb el Joan, volem tornar a ser pares».
El futur professional de Martínez «estarà relacionat amb el tennis. M'agradaria exercir d'entrenadora per transmetre tot el que après com a jugadora o fer de comentarista televisiva. Pels vincles afectius que hi tinc, algun dia, també voldria exercir de capitana de l'equip estatal a la Copa Federació», conclou.
