Zinedine Zidane, el tècnic del Reial Madrid, estava amoïnat després de perdre contra el Llevant. A part d'haver cedit el lideratge i cinc punts en una setmana i vist com la seva estrella, Eden Hazard, es tornava a lesionar, el francès afrontava una setmana que ell mateix va qualificar de decisiva. «Cal oblidar aquesta derrota, ens ho juguem tot la setmana que ve». Pot semblar que dir això quan encara no s'ha acabat el febrer és precipitat, i encara més veient el pèndol incontrolable en què s'està convertint aquesta temporada, però sí que és cert que els dos grans poden sortir reforçats o molt tocats d'uns dies en què els partits europeus precediran el clàssic de diumenge la Bernabéu.

I vist des d'avui, qui ho havia de dir després d'una setmana tan agitada, sembla que el Barça ho afronta millor. En poques hores va recuperar un primer lloc a la lliga que, en solitari, només ha mantigut cinc jornades i el seu compromís continental no sembla ni tan complicat, ni tan decisiu com el del seu etern rival.

Fa deu dies, el Camp Nou es posava nerviós després de veure el Barça patir molt per derrotar el Getafe (2-1) i no perdre pistonada a la lliga. Però tot es va arreglar l'endemà amb l'empat del Madrid a casa contra el Celta. Aquest cap de setmana ha estat perfecte, amb derrota blanca i triomf contundent dels blaugrana. Ara l'equip de Setién afrontarà el clàssic amb dos punts d'avantatge i això fa que estigui més tranquil. Tot el que sigui no perdre seria un bon resultat i, tenint en compte que els quatre últims anys ha guanyat al Bernabéu, la pressió és per al grup de Zidane. L'entrenador del Madrid, a més, té la lliga entre cella i cella, ho ha dit sempre, i veure com se li pot tornar a estar escapant podria posar nerviosos els seus jugadors.

Els quatre gols de l'argentí contra l'Eibar han d'haver servit per treure-li l'ansietat que demostrava en els últims enfrontaments, en què assistia, però no anotava. L'argentí, a més, tindrà una motivació especial i nova en el duel de demà a Nàpols. Juga per primer cop a San Paolo, el temple en què va triomfar Diego Maradona. Davant dels ulls d'una societat, la del seu país, que ha convertit la carrera del 10 blaugrana en una constant comparació amb la del mite, fer una gran actuació en aquest escenari li faria guanyar molts punts. I diumenge juga al camp del Madrid, on ha sembrat el terror els últims anys. Messi té en el punt de mira una setmana gran, de les que li fan posar-se les piles.

El Madrid va tornar a perdre el belga dissabte i sembla que serà per dos mesos. Tot i que els dos enfrontaments que ha disputat des que va tornar de l'última lesió, contra el Celta i davant del Llevant, no es van saldar amb victòria, és evident que amb el gran fitxatge de la temporada al camp el Madrid millora en termes de qualitat. L'equip de Zidane, aquesta temporada, s'ha mostrat més sòlid i ordenat que les últimes però té una alarmant falta de definició que en les grans cites es pot notar. De fet, ja ho va pagar al Camp Nou, on va dominar però no va passar del 0-0.

El nivell dels rivals continentals que es trobaran el Barça i el Madrid aquesta setmana és molt diferent. El Nàpols es troba perdut a mitja classificació a Itàlia. Va canviar l'entrenador, amb Gennaro Gattuso en el lloc de Carlo Ancelotti, i el seu joc és vistós, però sembla molt complicat que a doble partit pugui eliminar el Barça. Té problemes defensius importants que el Barça, encara que li falti Suárez, podria explotar. En canvi, el Manchester City és un dels transatlàntics del futbol europeu al qual, a més, la sanció de dos anys sense poder jugar a Europa, encara no ratificada, el pot sobreexcitar. L'equip de Guardiola ve d'una bona victòria a Leicester i, tot i que també té problemes defensius, el seu nivell és molt superior al del Nàpols.

El Reial Madrid juga el partit d'anada contra el City a casa i té l'obligació d'obtenir un bon resultat si no vol haver de remuntar a l'Etihad Stadium. Això li pot haver de fer prendre riscos que el City pot castigar. Guardiola ja va afrontar una eliminatòria en què era favorit contra el Madrid el 2016, quan entrenava el Bayern, i l'ànsia per atacar li va costar un 0-4 a casa i l'eliminació. També és cert que en aquell Madrid hi havia Cristiano Ronaldo, jugador que encara no ha pogut estar ben substituït pels blancs. El Barça, en canvi, juga a Nàpols un partit d'anada sabent que té una tornada al Camp Nou i que una ensopegada de l'estil de les de Roma o Liverpool podria ser subsanada al seu estadi.

El Madrid té els dos partits d'aquesta setmana a casa i el Barça, a fora. Curiosament, en tots dos casos és on han mostrat més problemes. I és que els blancs, a la lliga, només han guanyat tres punts més al Bernabéu que en els viatges. A casa li han robat punts el Valladolid, el Betis, l'Athletic de Bilbao i el Celta i, a la Champions, hi van empatar el PSG i el Bruges. A més, va ser eliminat com a amfitrió per la Reial Societat a la Copa. El Barça, en canvi, on pateix és a fora, amb quatre derrotes de visitant a la lliga (Athletic, Granada, Llevant i València) i actuacions poc sòlides lluny d'un Camp Nou on només ha cedit dos punts (contra el Madrid) en tot l'any.

Però sobretot, el més important que cal tenir en compte a l'hora d'analitzar com els pot anar a tots dos aquesta setmana és que, segurament, no es pot analitzar. A la lliga el Madrid ha anat al davant del Barça en dotze jornades, al darrere en cinc i en un total de vuit hi ha hagut empat. Tot i que sembla que el Barça estigui consolidant l'estil de Setién, s'aguanta tot tant amb pinces que la setmana que avui comença pot disparar un dels dos equips, enfonsar l'altre... o deixar-ho tot tal com està.