Les lesions van apartar la navarclina Rosa Morató de les competicions atlètiques. Set vegades campiona d'Espanya dels 3.000 obstacles, va participar en dos mundials, dos europeus i els Jocs Olímpics de Pequín en aquesta distància. Igualment va ser internacional en la modalitat de cros. Després del Campionat d'Europa de Barcelona el 2010, Morató ja no va poder tornar a competir, i va passar gairebé dos anys darrere de metges abans de la seva retirada. Ara, als 40 anys, ha tornat a sentir el gust per les curses i ha estat present en els Campionats de Catalunya i d'Espanya de cros per equips, amb l'Avinent, i amb uns resultats molts destacats.

Com és que ha decidit tornar a competir?

Ja fa temps que m'estic entrenant, però petites molèsties no em deixaven estar a punt del tot. Ara, que fa una bona temporada que no tinc cap problema físic, m'he animat a tornar; bé, ha estat Joan Lleonart qui m'ha acabat d'engrescar. En la meva carrera esportiva jo no havia competit abans amb el Club Atlètic Manresa i tenia una espina clavada que ara m'he tret.

Sembla almenys curiós que sent de Navarcles no hagués estat mai atleta del CA Manresa?

Les coses de la vida em van portar de joveneta al JA Sabadell, tenint en compte que l'entrenador venia a Navarcles a entrenar-me. Després ja va venir el Barça i més tard el València Terra i Mar. Per un motiu o altre no havia trobat el moment de portar la samarreta de l'Avinent fins ara, tot i que possiblement ho hauria pogut fer.

Quin plantejament té per a aquest retorn?

S'ha d'anar veient, però tinc clar que vull prioritzar l'equip abans que les meves actuacions individuals. Vull ajudar en el que pugui el CA Manresa; hi ha un ambient molt maco a l'entitat.

Això vol dir que té previst participar a la lliga?

N'estem parlant, però és molt possible que corri els 3.000 obstacles, una prova per a la qual sempre costa trobar gent especialitzada. Potser també seré al Campionat de Catalunya de 10.000 al costat de Meritxell Soler.

Ha pres part en dos campionats, el català i l'estatal de cros. Quines sensacions ha tingut?

En el campionat català, que vam guanyar per equips a Mataró, la veritat és que em vaig notar molt bé, i vaig acabar vuitena. A Sòria, diumenge a l'estatal, reconec que ho vaig passar més malament. S'ha de tenir en compte que encara porto poca càrrega d'entrenament per poder competir amb més garanties. Em vaig deixar portar per un ritme massa alt. Tot i això, vam ser cinquenes i, en el meu cas, segona de l'equip dar-rere de Meritxell Soler. M'he de mentalitzar perquè ara mateix, entre la feina, la nena... la meva preparació no és la mateixa que la que tenia quan m'hi dedicava de ple. Hi ha dies que el meu entrenament ha de ser pels carrers de Navarcles. A més de l'edat, són molts anys d'inactivitat.

A l'estatal, va trobar corredores de la seva edat?

Doncs molt poques, la veritat. Algun entrenador dels d'abans...

Té 40 anys, es veu algun dia competint en les categories de veteranes?

De moment no em fa cap il·lusió. Ara soc aquí per ajudar l'equip del CA Manresa. Això encara em motiva.