De vegades apareixen en el teixit esportiu de les nostres comarques, i del nostre país, esportistes que han obtingut èxits destacats, fins i tot en l'àmbit internacional, i ningú no se n'assabenta. I encara menys en esport paralímpic. El navassenc Josep Bertran va obtenir fa uns mesos un subcampionat del món a Xest en l'especialitat de tir al plat. És cert que no és el Mundial de la màxima categoria, però sí d'una d'un nivell inferior. El problema que és que Bertran, com tants d'altres, no sap on podria arribar, potser fins i tot en uns Jocs, a causa de la falta d'infraestructures i de recursos per practicar el seu esport. En el seu cas, a més, ser l'únic a Catalunya el penalitza, tot i un ajut que ha rebut últimament.

Vint anys aturat

Bertran va obtenir una sèrie d'èxits com a tirador els anys noranta, tenint en compte que era un esportista aficionat, amb títols a Catalunya i Aragó. El 1998, però, «em van detectar una malaltia neurològica degenerativa que em limita de manera important la força als braços i els moviments de les mans, malgrat que ara està força estabilitzada».

Aquesta situació el va fer estar dues dècades sense practicar el seu esport, fins que «em vaig assabentar de la possibilitat de competir amb altres tiradors amb dificultats similars a la meva. Vaig agafar l'escopeta i vaig provar com anava».

La pràctica del tir al plat adaptat a Espanya té una sèrie de condicionants. Està reconegut com a esport paralímpic, malgrat que encara no serà a Tòquio. Possiblement sí que serà a París, el 2024. S'anomena para-trap i està dividit en categories de cadira de rodes (SG-S), lesionats de cames (SG-L) i afectats de braços (SG-U), que és la de Bertran.

La Federació Espanyola de Tir Olímpic organitza diverses tirades a partir de les quals es poden obtenir mínimes estatals, bastant exigents, per participar en les competicions internacionals. També n'organitzen les federacions autonòmiques, però només en zones en què hi ha diversos tiradors. No és el cap de Bertran, únic a Catalunya.

Les mínimes permeten competir en tornejos internacionals com el Campionat del Món de paratrap. El 2018 es va fer a Itàlia, i l'any passat, a Austràlia. En cap dels dos casos no hi va poder assistir, però sí a una prova de la Copa del Món a Chateauroux (França), on va obtenir una brillant vuitena posició. Aquestes tirades són les que permeten, també, obtenir una marca mínima internacional i una catalogació mèdica per part de la federació internacional. Per a aquest any es preveu que se n'organitzi una a Croàcia.

Paral·lelament als mundials absoluts de paratrap, se'n celebren d'altres de la categoria anomenada Trap-5 als quals sí que va poder accedir Bertran. Es van disputar a Xest (País Valencià) i és on va obtenir el subcampionat del món.

Aquest resultat va fer que la Federació Catalana d'Esports de Persones amb Discapacitat Física (FCEDF) li hagi atorgat una beca per ser «esportista únic competidor internacional català de tir». Es tracta d'una beca Prevent a l'Esperit Esportiu. Però potser no és suficient.

En clar desavantatge

Bertran explica que «assistir a totes les proves val molts diners i no puc ser a un bon nombre de tirades». El més important, però, és que «no puc entrenar-me correctament en fossar olímpic. A Catalunya només disposem d'instal·lacions d'aquest tipus a Mollet i, puntualment, a Tarragona». Aquesta situació contrasta poderosament amb altres federacions. Així, per exemple, «un tirador de Toledo té fins a nou instal·lacions a menys de cent quilòmetres de casa, i també n'hi ha moltes a Andalusia, País Basc, Navarra i La Rioja. En aquests llocs aconsegueixen sèries d'entrenament gratuïtes en algun cas i a bon preu en d'altres i també munició gratuïta de representants de marques de cartutxos», a part de publicitat que els ajuda a mantenir-se en actiu.

Tot i els bons resultats, Bertran ha de fer tripijocs per tirar endavant i a més comptant que el rellotge juga en contra seva, pel que fa a edat i possible evolució de la malaltia. Malgrat això, i animat pels bons resultats dels darrers dos anys, no deixa de batallar per aconseguir tots els èxits que se li posin a tir.