L'empat a Itàlia contra el Nàpols i la derrota al Bernabéu contra el Reial Madrid no han laminat l'estat d'ànim optimista del tècnic Quique Setién, loquaç, explicatiu i didàctic. El seu rostre, en una llarga entrevista de 54 minuts que ha concedit a El Periódico i que es publica sencera aquest divendres, només s'entristeix per l'episodi d'Eder Sarabia a la banqueta, en què unes imatges de televisió reprodueixen les imprecacions i els rampells d'ira del seu ajudant. Aquest és un avanç de l'entrevista.

Què pensa del que ha passat?

Aquesta situació m'ha afectat molt a mi. El primer en el que penso és en el club i en la imatge del club. Ha de ser una imatge impol·luta, l'hem de cuidar. És un tema que em preocupa molt. És una cosa molt important per a mi. Ens poden criticar perquè fas malament els canvis, perquè planteges malament els partits... Pel que sigui, però no pel comportament. És veritat que cal entendre les persones i els moments. No tots som iguals. Eder és un xaval que té un gran temperament, que per a moltes coses ens ve fenomenal. Però s'ha d'aprendre a controlar. Hi està treballant, prova de millorar aquest tema perquè ja hem tingut situacions d'aquestes. Cada vegada més esporàdiques, però... Però és una cosa que no ens agrada.

Aquestes reaccions es veuen a totes les banquetes.

Sí, però això no és excusa. No, no és una excusa. És un tema que Eder està intentant solucionar. És un xaval jove, un xaval impulsiu, que té moltíssima energia, que per a moltes coses és tremendament positiu. Però som a la banqueta d'un club que representes i el comportament hauria de ser irreprotxable. És veritat que hi ha un moment aïllat en què et pot passar qualsevol cosa, et tornes boig i perds els nervis, però això s'ha d'intentar controlar.

Han parlat? Què li ha dit?

És clar que hem parlat. Ell també està preocupat. No ens és igual aquesta situació. És un tema que hem de millorar nosaltres. S'està intentant posar-hi solució. I ell hi està treballant. Ja hem demanat les disculpes que hem de demanar. I sobre tot jo perquè, al final, és culpa meva. Jo he de controlar aquestes coses.

Davant de qui s'ha disculpat? Davant dels jugadors? El club?

De tots, de tots... És un comportament que no hauríem de tenir. Perquè hi ha una altra manera de dir les coses. No és qüestió de donar explicacions a la plantilla. No estem a gust amb aquestes coses. És un error que hem comès i hem de provar d'evitar-lo. Això no és el que toca. Tampoc ens estenem més i no em refereixo que això hagi sortit.

El molesta que hagi sortit?

És una mica vergonyós que això es converteixi en una notícia i tingui una dimensió com la que ha adquirit. Això sí que és vergonyós. Que els mitjans utilitzin una càmera que t'està seguint permanentment a la banqueta. És una cosa que s'hauria d'erradicar. És una cosa que s'hauria d'acabar. No pots estar tot el dia amb la mà a la boca. No m'he d'obligar a tapar-me la boca. És lamentable que passin aquestes coses.

No és la primera vegada.

No, és una cosa que ja ha passat moltes vegades en altres llocs. A Sevilla, a Las Palmas, a tot arreu passa... Ara pren la dimensió d'un club com aquest. Hi ha molts interessos en altres llocs, que pensen que amb aquestes coses et perjudicaran i et desestabilitzaran. No passarà.

És una lliçó per a Sarabia.

Per descomptat, per descomptat. Però ja n'estàvem advertits també. Sabíem que podia passar. N'assumim la responsabilitat. Ho sento de debò. A mi m'agrada quedar bé. Vull que el meu comportament aquí sigui irreprotxable. Em podeu criticar perquè plantejo malament els partits, perquè perdo, perquè no en trec rendiment. En això ho accepto tot, però el meu comportament ha de ser irreprotxable. Estic representant un club com el Barça i la meva obligació és ser curós amb tot.

Per què estaven advertits?

Hi ha gent que viu d'això, és lamentable, però és així. Per això has d'anar amb compte. El que passa és que jo no m'acostumo a posar-me la mà a la boca. No em surt.