Tot i que ja fa catorze anys que va marxar del club, el pas d'Albert Oliver per Manresa és recordat per l'afició. Demà torna al Congost a les files d'un Betis en bona dinàmica i que lluita per salvar-se, a dos triomfs dels bagencs.
Arriben al partit dues victòries per damunt del descens. És una situació millor de la que es pensaven fa unes setmanes?
Estem a dues, però comptant que al Fuenlabrada li falta mig partit que guanyava contra el Gran Canària. Hi va haver un moment en què estàvem molt avall i ara està tot millor.
La dinàmica és bona, amb quatre victòries de set partits. Estan en el seu millor moment?
Quant a resultats sí i venim de vèncer el Bilbao, que està jugant molt bé. Potser no va ser un gran partit, però vam estar molt seriosos . Havíem jugat millor contra el Manresa a casa i vam acabar perdent. Abans també havíem estat bé contra el Burgos. Si volem sortir d'aquí hem de començar a sumar de seguit, no amb resultats alterns de guanyar i perdre.
En la seva temporada hi ha una gran diferència entre el rendiment a casa i a fora. A domicili només han vençut a Fuenlabrada. Què els falta, per imposar-se lluny de San Pablo?
És més complicat a fora i en molts partits hi hem competit bé, com a Tenerife, a Màlaga o a Vitòria, però al final no hem sabut tancar-ho. A Fuenlabrada ho vam fer bé, i està molt bé perquè és un rival directe, però ens falta ser més consistents en els últims quarts.
L'últim mes han tingut un reforç important com Erick Green, que té una mitjana de 20 punts en els tres partits disputats. És un factor diferencial?
Sí, és clar. Abans també havíem fitxat Jerome Jordan, amb qui hem encadenat aquesta ratxa. Amb Green són dos de tres. Ell és un gran anotador i això ens està anant molt bé.
El Betis ha configurat una plantilla amb molts jugadors veterans a la lliga. Creu que per a un equip com el seu, acabat de tornar de la LEB Or, és necessària, aquesta experiència?
Sempre està bé perquè ja coneixen la lliga i no paguen la novetat. No passa com amb algun jove que arribi i cometi massa faltes. Sempre és millor.
Són el segon equip amb millor percentatge en tirs de tres, però només és el desè que més ho intenta. On és la clau d'aquest encert?
És molt important la selecció de tir. Si en tenim d'oberts, el percentatge augmenta, sobretot després de passada.
Ha estat els últims anys a Gran Canària i el passat va disputar Eurolliga, amb molts partits i viatges. Com s'hi ha adaptat, al canvi de ritme, amb un sol partit per setmana?
De vegades les setmanes es fan més llargues. Jugar a Europa podia ser bo perquè si no ho feies bé, tenies una oportunitat al cap de dos dies per arreglar-ho i canviar el xip.
La família ho agraeix?
En el meu cas no és així perquè s'ha quedat a Gran Canària. Allà hi estem molt a gust i era complicat moure'ns tots cap a Sevilla.
En els últims partits ha baixat la seva mitjana de minuts disputats. És degut, precisament, a l'entrada de Green a l'equip?
Sí, perquè Slaughter juga més de base i això ha afectat els altres directors de joc.
Com és la relació amb el tècnic, Curro Segura?
És molt bona. Ens ha faltat guanyar alguns partits, com el del Baxi, però estem portant bé la situació, ell també i això fa que el dia a dia sigui molt bo. Intentem que no hi hagi molts alts i baixos, sobretot baixos.
Parlant del partit contra el Baxi, si l'haguessin guanyat ara estarien empatats amb ells. Hi ha molta igualtat, entre tots dos?
Si ells estan dues victòries per damunt nostre és perquè fins ara ho han fet millor. Ara jugarem a un pavelló petit, amb un públic que pressiona molt. Si guanyem ens posem a un triomf i segurament amb el bàsquet average a favor.
Com ha vist la dinàmica del Manresa, enguany?
Han tingut problemes de lesions, amb jugadors com Ferrari, que estava a un gran nivell. Tot i això han competit en la majoria de partits, han guanyat a Vitòria i plantat cara al Barça o al Madrid. Son com els equips de Pedro Martínez, molt seriosos, controlant els detalls, que saben a què juguen, com defensen i serà complicat.
Vostè va coincidir amb Pedro Martínez una temporada a Gran Canària, la 2013-14, i després el tram final de la passada. Quina importància té, en com juguen els seus equips?
És bàsic. Ho ha fet bé a tot arreu, i quan l'han destituït l'equip no estava malament. Els seus grups juguen bé a bàsquet i defensivament són bons. Recordo que el primer any amb ell a Las Palmas vam fer el rècord de victòries de la història del club i l'any passat, quan va arribar, estàvem en una dinàmica molt negativa. La vam reconduir i ens vam salvar tres jornades abans del final.
A l'estiu va sonar que vostè podia tornar a Manresa. Hi va haver res?
Res de res.
La seva etapa a Manresa queda molt lluny, en va marxar el 2006, però quina importància ha tingut en la seva trajectòria?
Va ser vital. Vam pujar amb el Lleida i no m'hi volien. Em va fitxar el Manresa, vam pujar a l'ACB i em van donar l'oportunitat de ser primer base a la lliga. Havia debutat amb la Penya, però llavors no vaig tenir continuïtat i el Ricard [Casas] em va donar molta confiança per ser un base important. Recordo la gent. Em tenia molta estima. L'afició em tractava bé fins i tot en els partits dolents. A més, la meva filla és manresana.
Vostè té 41 anys i acaba contracte amb el Betis. Com es planteja el futur?
Ara mateix em veig per jugar més anys, perquè em trobo bé físicament, m'entreno cada dia, sense problemes, però és un tema que depèn de dos, de mi i d'algun club que em vulgui. De tota manera, ara mateix el més important és que l'equip surti de la situació en què està i llavors ja veurem.
Joan Creus va guanyar la lliga als 42 anys. Toca la temporada que ve?
Però ell era una mica més bo que jo [riu]. No estaria malament anar a un equip que la pugui guanyar, però no crec que passi.
