Quan Daniel Batz va parar el seu cinquè penal en una sola nit aquest dimarts, després del llançament de l'internacional danès del Fortuna Düsseldorf Zanka Jörgensen, va provocar que un dels clubs més singulars de la història del futbol europeu tornés a estar de moda. El FC Saarbrücken, equip de la quarta categoria del futbol teutó, la Regionalliga, es ficava per primera vegada en 35 anys en les semifinals de la Copa d'Alemanya. Traslladat als paràmetres de casa nostra, seria com si ho haguessin aconseguit el CE Manresa o l'Igualada.

Parlem d'un club amb molts viaranys a la seva història. Sense anar més lluny, en el decurs de 117 anys d'història (els celebra el proper 18 d'abril, tres dies abans de les semifinals de Copa), ha representat tres països diferents i, a més, va ser un dels fundadors de la Copa d'Europa, l'actual Lliga de Campions, en la seva primera edició, la del 1955-56. Ara, els blau-schwarz (blaus i negres), colors d'aquest club, conegut familiarment com a FCS, intenten recuperar a poc a poc la seva època d'esplendor des de sota de tot. De fet, no poden ni jugar els seus partits com a local al mític Ludwigsparkstadion de la capital de la regió del Saarland, ja que es troba en obres. Els duels els disputa a la veïna Völklingen, molt a prop de la ciutat de Metz, ja en territori francès.

Marcats per la geopolítica

L'actual estat federat del Saarland va fer funcions de pilota de tennis durant la primera meitat del segle XX. Va ser una regió que tant va pertànyer a França, en forma de protectorat, com a Alemanya, com fins i tot va ser indepedent. Entre el 1920 i el 1935 va ser un ter-ritori sota la tutela de l'antiga Societat de Nacions, la precursora de les Nacions Unides, i va quedar fora de la influència del Tercer Reich quan Hitler va arribar al poder. Reconeguda per la seva indústria del carbó, la capital és Saarbrücken, nom que en alemany vol dir «els ponts del Saar», el riu que travessa una ciutat que ara té uns 178.000 habitants.

Després de la Segona Guerra Mundial, la zona va convertir-se en un protectorat francès, tot i que els seus habitants s'han sentit sempre alemanys, i l'1 de gener del 1957 va passar a ser un nou land germànic. Va ser precisament en aquesta època, en els anys cinquanta, quan el Sarre va poder competir com a estat independent i l'1.FC Saarbrücken, el seu equip representatiu, va passar a ser famós i temut a tot Europa.

Així, al principi dels 50 l'equip va apallissar consecutivament grans d'Europa com el Reial Madrid i el Liverpool a domicili, i va nodrir el Sarre per a la fase de classificació del Mundial del 1954. En el grup va jugar contra Noruega i Alemanya Federal. En aquest últim cas va ser gairebé una lluita de germans, mai millor dit. Alema-nya va classificar-se per al campionat que després guanyaria.

Pioner dels grans d'Europa

Va ser el novembre del 1955 quan el Saarbrücken va jugar la primera eliminatòria de la Copa d'Europa. Hi accedia com a campió del Sarre, perquè l'alemany era el Rot Weiss Essen. De fet, l'equip havia jugat a la Segona Divisió francesa, on s'havia passejat. El rival europeu va ser el Milan i l'FCS va vèncer per 3-4 a San Siro. Lamentablement, va caure per 1-4 a casa i va quedar eliminat.

Quan la regió va passar a formar part d'Alemanya, l'equip es va introduir en les seves competicions, primer de la República Federal i després de la nació unificada. Va estar anys a la màxima categoria, sobretot els vuitanta i noranta. De fet, el 1985 va jugar les semifinals de Copa contra el Bayer Uerdingen, posterior campió. Després, caiguda lliure. Ara l'equip és líder del seu grup i vol tornar a Tercera. L'equip de la ciutat dels ponts en vol construir un de ben llarg entre un particular passat i un esperançador futur.