La crisi del coronavirus, ja és sabut, afecta tots els àmbits, també l'esportiu, i no només l'esport professional i d'elit, sinó també l'amateur, reglat o no. Els clubs de futbol, arreu i, per descomptat a casa nostra, viuen moments d'incertesa. Les activitats s'han aturat i, a hores d'ara, ningú no sap si les competicions d'aquesta mateixa temporada es podran acabar.
Econòmicament, la majoria de les entitats del futbol modest (i de la majoria d'esports) viuen de les quotes que paguen els seus jugadors de futbol base. Amb aquests ingressos es paguen arbitratges, entrenadors, etc. Ara, sense entrenaments ni partits, els clubs s'han de plantejar no cobrar mentre es mantingui l'aturada. En aquest sentit, però, no hi ha unanimitat i cada cas és diferent.
A tall d'exemple, el Gimnàstic de Manresa, que només disposa de futbol base (no té primer equip), considera lògic l'aplaçament d'alguna mensualitat. El seu president, Dario Riera, parla «d'una situació que no hem viscut mai i és clar que la salut de la gent és la prioritat. Tot està en suspens. Aquesta setmana, la junta haurà de prendre alguna determinació. La més probable és deixar de cobrar alguna quota i, en cas que la temporada s'allargui fins a l'estiu, recuperar-les llavors. També queda per veure què passa amb els torneigs que hi havia programats per Setmana Santa. Alguns pares ja tenien pagada una bona part de les despeses. Sembla que alguns torneigs d'aquests es podrien fer al juny, però també dependrà de quina sigui la decisió final de la Federació Catalana de Futbol amb les seves competicions». El Gimnàstic de Manresa té tres tipus d'empleats, coordinadors i entrenadors: els que tenen contracte, els autònoms i els que cobren el quilometratge. Dario Riera diu que «respecte als primers, el més normal és que aprofitem les facilitats que posa l'Estat per fer un ERTO. La resta, sinó tenim entrada de diners, serà complicat que puguem complir, almenys de moment».
Esportivament, el Nàstic té diversos fronts oberts, com el del juvenil A i el seu possible retorn a Divisió d'Honor. Riera comenta que «si es pot, se suposa que la intenció serà que les lligues de futbol 11 es puguin acabar. Ja no ho veig tant fàcil amb les de futbol 7».
Pendents del primer equip
El CE Sallent està pendent, sobretot, de quina és la decisió final respecte de les competicions, tenint en compte que, ara mateix, el seu primer equip es troba en posició de descens a Segona Catalana. El seu president, Ramon Besora, opina que «si finalment les lligues no es poden acabar, el més just seria l'anul·lació d'aquestes, sense validesa del que ha passat fins ara. Perquè en el nostre cas encara hi ha onze jornada per disputar-se i, per tant, 33 punts per jugar-se. Per això no es pot donar per tancada una competició donant per bones les classificacions actual. Potser encara seria més raonable tenir en compte la primera volta, almenys els equips haurien jugat els mateixos partits, tots contra tots, encara que sigui un cop. La veritat és que tampoc no veig que a partir del maig els equips hagin de jugar dos partits per setmana després d'una aturada tant llarga; els jugadors cauran lesionats com mosques». Quant a les quotes, aquest és un tema en el qual de moment Besora no vol entrar: «Hem d'esperar esdeveniments i, sobretot, cal comprensió».
Mensualitats ajornades
El FC Joanenc ho té clar. El seu coordinador general, Jordi Garcia, comenta que «la mensualitat de març, que l'havíem d'ingressar ara a l'abril, no la cobrarem. A partir d'aquí, ja veurem l'evolució de tot plegat, perquè hi ha la possibilitat que s'allargui la temporada a l'estiu». El coordinador del FC Solsona, Albert Viladrich, manifesta que «la junta encara no s'ha pronunciat davant d'aquesta situació excepcional. En el nostre cas, als pares només els queda pagar una quota, amb la qual tindrien cobert fins al juny. Caldrà esperar esdeveniments. Els entrenadors? Ells cobren un tant a l'any i entenc que el club farà efectiu el que s'hagi pactat amb cadascun d'ells». L'entitat solsonina té actualment 220 futbolistes entre el futbol base i tres sèniors, dos de masculins i un de femení. D'aquests, el primer equip de nois va segon a Segona Catalana i és un clar aspirant a la promoció d'ascens a Primera, que, en cas d'aconseguir-ho, seria una fita històrica per al FC Solsona. En aquest sentit, Viladrich parla «de veure el que passarà amb les diferents lligues i, en cas que no es poguessin continuar, si quedaran com es van deixar. Caldrà esperar, no hi ha altra alternativa».
Lluís Toran és el president del CE Berga. En el seu cas, «els pares paguen tres quotes. El darrer rebut, que inclou els mesos de març, abril, maig i juny, ja l'hem aturat, en espera de com s'evolucioni. Estem tranquils perquè no tenim deutes i, per tant, si l'activitat es pot reprendre més endavant, podrem arrancar el bar i més o menys podrem fer les paus. Confio que no tinguem problemes». Esportivament, Toran apunta que «aquesta no està essent una bona temporada per a nosaltres, especialment al primer equip, tot i que, si la lliga no tingués continuïtat, tindríem assegurada la permanència».
El FC Pirinaica no és aliè a la situació. El directiu José Sebastián considera que «seria il·lògic cobrar per una activitat que no s'ha fet. L'ascens del primer equip a Segona Catalana? Confiem que es pugui acabar la lliga, encara que ara siguem líders. Es podria considerar una competició adulterada».
